Francesc Tort a Sant Pau del Camp

 



Pots trobar una gran explicació sobre Sant Pau del Camp en aquest enllaç. Fes clic aquí. També pots trobar gran informació història sobre Sant Pau del Camp en aquest escrit de Josefina Mutgé. Fes clic aquí.

Els contiguts d'aquest apartat són:

Presa de possessió (fotos i textos)
Primeres comunions
Altres celebracions: jubilació de l'organista
Altres celebracions: homenatge a Manuel Fèlez Vidal
Inauguració de les Delegacions Episcopals
Inauguració de la Nova Residència de les 8 Delegacions Diocesanes
Agendes sobre la vida pastoral de Sant Pau del Camp, en relació a les Delegacions Episcopals
Confraria de Sant Pau i Sant Galdarich
Relíquia de Sant Galdarich
Pregària en memòria dels màrtirs coptes
Llibre de visites
Història de Sant Pau del Camp
Més informació sobre el Monestir de Sant Pau del Camp
Goigs de Sant Pau
Actuacions a Sant Pau del Camp
Examen de Berenice García, que ha participat a Sant Pau del Camp
El vi de Sant Pau del Camp
Homil·lia del funeral de Jaume Brichfeus, pintor autor de l'actual segell de Sant Pau del Camp, entre d'altres obres
Cultures i germanors laiques, cor Lo Picarol
“Omnia re” i suplents
Pax, l'Apòstol Sant Pau
Algunes homil·lies i altres paraules de Mn. Tort
El claustre de Sant Pau del Camp

Per més informació del procediment mafiós que intenta forçar la jubilació de Mn. Tort de Sant Pau del Camp, clicar en aquest enllaç

Mn. Francesc Tort Mitjans, rector de Sant Pau del Camp, escriu cada diumenge i festa, en català i castellà, l'homilia. Clicar per llegir-la o copiar-la



Presa de possessió
















































































Per part de la Parròquia del Monestir de Sant Pau del Camp va parlar la senyora Josefina Mutgé Vives:


Jo soc vilanoví, no soc pas el més important, ni tan sols el mes popular, soc tant sols un vilanoví més, però, un del que més t`estima, com, segurament, tots es que ens hem aplegat aquí. Els que no han pogut venir, per qualsevol circumstancia, estant també amb tu en esperit. També, estic del tot cert, que hi son la teva mara Francisca i la teva germana Maria Antònia, des de el cel estan molt satisfetes i contentes per tu. Tots plegats el desitgem que aquesta nau que avui comences a pilotar, en qualsevol mar, el portaràs a bon port.

Francesc del Maset, el Trobador Vilanoví



Crònica de la presa de possessió de Mn. Tort, escrita per el Dr. Ferran Blasi, i enviada a Catalunya Cristiana. Vegi’s el número sortit el 30 d’octubre del 2008.

 

NOU RECTOR A SANT PAU DEL CAMP: MN. FRANCESC TORT, HISTORIADOR I PASTOR AMB EXPERIÈNCIA

 

De fa molts anys, tinc un viu record d’una visita a Sant Pau del Camp, conduïda pel qui n’era llavors rector, Mn. Anton Valls, un home il•lustrat i amb gran sentit de l’humor. Va explicar detalls de la història d’aquell conjunt arquitectònic, del qual ja n’existien edificacions al començament del segle X, i de les seves destruccions –per Al-Mansur en aquella mateixa centúria- i les progressives reconstruccions, com la del claustre, al segle XIII, o de les vicissituds de la seva existència com a abadia benedictina.

Em va agradar molt sentir aquell bon rector glossar la relació, per motius diversos, entre aquell sector d’hortes al costat de l’aigua i de les drassanes, i el de Santa Maria del Mar, a la Ribera, també arran del mar, I evocava amb molta satisfacció la feina d’homes que transportaven i treballaven la pedra en algun període de la llarga construcció de la catedral de la Ribera, i que vivien al voltant de Sant Pau. Ells volien demostrar que també eren capaços de contribuir a una bona edificació de la seva església, encara que no tinguessin els recursos artístics, tècnics o econòmics de l’altre grandiós temple, la que és la gran fàbrica gòtica actual de Santa Maria del Mar. No tinc a la memòria les dades de l’explicació de Mn.Valls que poguessin harmonitzar, pel que fa al temps, la feina d’aquells picapedrers i bastaixos en la catedral del Mar i en el seu temple, més petit.
Jo haig de confessar que, d’ençà que té nou rector Sant Pau -mossèn Francesc Tort Mitjans -he alimentat l’esperança que em treurà de dubtes. Ell està en la millor condició per a fer-ho perquè és doctor en història i ha escrit -i publicat- la història de Santa Maria del Mar i segur que se sap la de Sant Pau del Camp, i si no, la investigarà i serà capaç de fer-ne un llibre, un altre dels molts que ha escrit, i editat, especialment sobre temes d’història eclesiàstica, en alguns dels quals és una autoritat, com ara en les vides dels qui foren el bisbe de Barcelona, Josep Climent i l’arquebisbe de Tarragona, Francesc Armanyà.
Hi he tornat a pensar avui, diumenge, 28 de setembre, mentre assistia a l’acte senzill i solemne al mateix temps, oficial i familiar, en què el Cardenal Arquebisbe de Barcelona, Dr. Lluís Martínez Sistach, acompanyat per una colla de capellans que concelebraven amb ell, entre ells el canonge Joan Noguera, ha fet a Mn. Francesc Tort l’encàrrec d’ocupar-se d’aquella parròquia, el temple de la qual estava ple de parents i amics de les altres parròquies on ha estat, i que l’estimen: Vilanova i La Geltrú, Canyelles, Santa Maria del Mar, Sant Martí del Clot. També una feligresa de Sant Pau li ha adreçat una salutació cordial de la parròquia. Un conjunt de cantaires que havien format part dels cors que en la seva època radicaven a Santa Maria del Mar, com la Capella de Música que havia dirigit el Mestre Enric Gispert, entre els quals avui hi havia la vídua, Anna Nubiola, ha donat qualitat a la part musical, i emotivitat i ha fet néixer l’esperança que el nou rector, a més d’atendre les tasques de major urgència: les més directament pastorals, i les de tipus social i assistencial, fomentarà les de caire artístic i musical. No hi ha dubte que tindrà en compte el caràcter multicultural i interreligiós de la gent del barri, com va poder fer també a algunes de les parròquies on havia estat, especialment a Santa Maria del Mar.

Mn. Àngel Dachs, que tant ha treballat a Sant Pau del Camp, haurà tingut un successor del seu grat. Estem segurs que també el Cardenal Narcís Jubany -que l’havia nomenat per a Santa Maria del Mar- haurà pogut escoltar des de la Glòria, en el capítol de gràcies el record que ha fet Mn. Tort, de la cerimònia d’ordenació episcopal del Dr. Martínez Sistach, i del gust que posava el Dr. Jubany en fer una generosa unció en el seu nou auxiliar, detall que resultava premonitori.
Paraules qualificades sentides en l’acte fan pensar que Sant Pau del Camp serà un lloc assenyalat per obtenir els beneficis espirituals del Jubileu de l’Any Paulí.
M’atreveixo a considerar com una confirmació del que he dit més amunt del parentiu entre aquests dos barris marítims el fet que el nou Rector de Sant Pau del Camp pronuncià el Pregó de la Festa Major del Barri de Santa Maria, el passat dia 13, a la Plaça de les Olles, invitat por les entitats representatives de la Ribera.

FERRAN BLASI BIRBE


Segurament que molts feligresos de Santa Maria del Mar estarien contens de felicitar en aquets moments a Mn. Tort i també al Sr. Cardenal Arquebisbe de Barcelona Mons. Lluís Martínez Sistachs, especialment estimat. Uns quants m`han escollit a mi. Haig de ser breu i ho seré. El record de Mn. Tort a Santa Maria del Mar es inesborrable, per la seva acció social, per el seu tarannà dialogant, per l`Escolania, la Capella de Música, la restauració quasi integral de la Basílica, per l`orgue, per el vitrall commemoratiu dels jocs olímpics de Barcelona92, per el rellotge, les campanes etc. Tant es eixís que en la Festa Major del Barri d`aquest setembre de 2008 les entitats li confiaren el Prego de Festes que va pronuncià davant un nombrosíssim auditori. Que Déu t`ajudi, també, a Sant Pau del Camp.

Barcelona 28 de setembre de 2008. Emili C.

Sobre aquestes línies es poden veure les fotos de la presa de possessió. Per tornar a veure-les, faci clic aquí.

Primeres Comunions a Sant Pau del Camp

Comunions de 2013

















Primeres Comunions a Sant Pau del Camp 2014











































Altres comunions a Sant Pau del Camp




















Altres celebracions: Jubilació de l'organista, altres








Acte a Sant Pau del Camp, homenatge a Manuel Fèlez Vidal, administrador de Sant Pau del Camp durant el rectorat del Dr. Francesc Tort Mitjans




Feligresos Srs. Josefina Ardanuy i José Luis Espuña entreguen la placa
























Feligresos de la Parròquia de Sant Pau del Camp
Al seu estimat Rector
Mn. Manel Fèlez Vidal, prevere
Pastor excel·lent, just, desinteressat, erudit, misericordiós.
Reconeixement de tants com, a qualsevol hora, ha servit, ajudat,
batejat i casat amb alegria i entrega totals
Dr. F. Tort, rector emèrit de Sant Pau del Camp, en dona fe.
Sant Pau del Camp de Barcelona 9-10-2016



Paraules de la Dra. Mutje:
Dissabte i Diumenge 8 i 9 d`octubre de 2016. Cat. Dra. Mutje
Aquestes paraules tenen com a finalitat agrair al Pare Manuel Félez el què ha fet per aquesta Parròquia durant el temps que ha estat el seu Rector... Apart d'això, vull remarcar que, al costat del P. Manuel, hem pogut aprendre algunes coses. D'una banda, ell és un bon coneixedor de la Bíblia, cosa que s'ha vist en les Homilies. I d'altra banda, si ens hem fixat en la seva manera d'actuar, a més de la seva senzillesa i austeritat, el P. Manuel ens ha ensenyat a ser acollidors. Aquesta qualitat seva ens ha permès de tenir entre nosaltres el seu predecessor en el Rectorat de Sant Pau, Mossèn Francesc Tort, el qual ha vingut a Concelebrar amb ell, com a Rector Emèrit, i ha pogut saludar i conversar amb els seus ex-feligresos tots els dissabtes i tots els diumenges, sense faltar-ne ni un, amb la qual cosa les Eucaristies parroquials han tingut major solemnitat. El Pare Manuel ha acollit tots els que habitualment venen a Sant Pau, siguin o no de la feligresia, els ha atès, els ha escoltat i acomiadat al final de les Misses, sempre amb el seu somriure. Els ha rebut a les hores de despatx, fora de les hores de despatx, a qualsevol hora del dia (si ell era aquí) i, fins i tot, ben entrada la nit. Ha tingut especial interès per la Catequesi Parroquial, tant la de Primera Comunió, com la de Confirmació, impartint ell mateix las classes juntament i en col·laboració amb les Sres. Catequistes. Gràcies, Pare Manuel per la seva labor realitzada aquí. Preguem el Senyor que el guiï en la seva nova etapa del seu Ministeri Sacerdotal, a la Parròquia de Sant Cristòfol. Sàpiga, però, que a Sant Pau hi té uns amics. Dra. Josefina Mutjè, secretaria de la parròquia de Sant Pau del Camp des de 2008.

Dissabte i Diumenge 8 i 9 d`octubre de 2016 Cas. Dra. Mutjé
Estas palabras tienen por objeto agradecer al Padre Manuel Félez lo que ha hecho por esta Parroquia durante el tiempo en que ha sido su Rector... Aparte de esto, quiero remarcar que, al lado del P. Manuel, hemos podido aprender algunas cosas. Por una parte, él es un buen conocedor de la Biblia, cosa que se ha podido apreciar en sus Homilías. Por otra parte, si nos hemos fijado en su manera de actuar, además de su sencillez y austeridad, el P. Félez nos ha enseñado que tenemos que acoger a nuestros semejantes. Esta cualidad suya nos ha permitido tener entre nosotros a su predecesor en el Rectorado de Sant Pau, Mosén Francesc Tort, quien ha venido a Concelebrar con él, como Rector Emérito y a saludar y conversar con sus ex feligreses todos los sábados y todos los domingos, sin faltar ni uno, con lo cual las Eucaristías parroquiales han tenido mayor solemnidad. El Padre Manuel ha acogido a todos los que vienen habitualmente a Sant Pau, sean de la feligresía o no, los ha atendido, escuchado y despedido al final de las Misas, siempre con su sonrisa habitual. Los ha recibido en las horas de despacho, fuera de las horas de despacho, a cualquier hora del día (siempre que él estuviera aquí) i, a veces, bien entrada la noche. Ha tenido especial interés por la Catequesis de Primera Comunión y la de Confirmación, impartiendo las clases él mismo, en colaboración con las Sras. Catequistas. Dra. Josefina Mutjè, secretaria de la Parròquia de Sant Pau del Camp des de 2008

A continuació una mostra de l'actuació en el acte de Maria Antònia Regueiro, amb el següent repertori:
Ofertorio - Letania (Franz Schubert)
Comunión - Ave Maria (Franz Schubert)
Final - Concierto de Aranjuez (Joaquin Rodrigo)






Altres fotos de Sant Pau del Camp



Inauguració de les Delegacions Episcopals


















Inauguració de la Nova Residència de les 8 Delegacions Diocesanes


2 de juliol de 2013
INAUGURACIÓ DE LES DELEGACIONS EPISCOPALS
A LA PARRÒQUIA DE SANT PAU DEL CAMP


Tenim el goig de reunir-nos avui aquí amb motiu de la inauguració de les Delegacions Episcopals que han traslladat la seva seu a la part superior de la Parròquia de Sant Pau del Camp. Els donem la més sincera i cordial benvinguda.
Aquestes Delegacions són:
Ecumenisme i Relacions interreligioses
Confraries i Germandats
Apostolat Seglar
Pastoral de la Salut
Pastoral Social. Inclou
Secretariat de Pastoral Gitana
Secretariat de Pastoral Penitenciària, pels Marginats i Immigració
Pastoral Obrera.

Presideix aquest solemne acte l’Emm. i Rvdm. Dr. Lluís Martínez Sistach, Cardenal-Arquebisbe de Barcelona.

L’acte s’inicia amb el Cant “Ubi Caritas et Amor, Deus ibi est”, que interpretarà la Capella de Música de Sant Pau del Camp. S’interpreta aquest cant, a iniciativa del Sr. Rector de Sant Pau, perquè entre les Delegacions i la Parròquia sempre hi haurà Caritat i Amor, ja que, on hi ha Caritat i Amor, hi ha Déu. Escoltem-ho.

A continuació, el Sr. Rector de Sant Pau del Camp, Dr. Francesc Tort Mitjans, adreçarà unes paraules als assistents…

Delegacions: 2-07-2013 -- Paraules de Mn. Tort


Molt Estimats Sr. Arquebisbe, Dr. Antoni Matabosch, responsables i servidors diocesans, Delegades i Delegats episcopals, Consells pastorals de Sant Pau del Camp, Feligresos, Confraria de Sant Pau i Sant Galderic. Consells Arxiprestals i del Raval.
Estimades Senyores Mercè Homs, Regidora del Districte de Ciutat Vella i Sara Jaurrieta, Presidenta del Consell Municipal del Districte de Ciutat Vella, que en diverses ocasions, com es ara en la reproducció del fets històrics: Banderes de Santa Madrona i La Coronela, i fa pocs dies, en el solemne acte institucional “Raval Cultural”, heu escollit aquest espai de la ciutat, que avui s`honora, altra vegada, amb la vostra presencia.
La notícia de que s`havien escollit les dependències de l`antic Monestir de Sant Pau del Camp com a nova seu d`algunes de les delegacions diocesanes fou ben acollida.
Si be l`envergadura de les obres d`adaptació no han deixat de suposar estrès i inconvenients varis, tot fou previst.
Els canvis i incidències han afectat, de forma important, i en part encara, a les dependències i activitats pastorals i socials de Sant Pau del Camp. Com l`espai del Despatx Parroquial ocupat, en bona part, per l`Ascensor. La deslocalització del Arxiu Parroquial, en lloc i espai menys apropiats que al primer pis, on era abans, sobre tot davant del record d`inundacions passades: “El foc te aturador que l`aigua no”, etc. etc.
A canvi, de tot, la consecució, i gaudi, a partir d`ara, dels nous espais perfectament adequats a les noves funcions i serveis diocesans.
El nom de Sant Pau en resultarà beneficiat en el futur. També la relació pastoral i diocesana amb el Barri del Raval, actual i previst espai social i religiós divers.
Les Delegacions tindran sempre obertes totes les dependències que han quedat sota la regència de la Parròquia. Algunes, tot just començar, ja han realitzat diverses activitats, relacionades, dins del temple, claustre, sala Safont, etc.
“Ubi caritas et amor Deus ibi est”. La Comunió per sobre de tot. Especialment ara, que el bisbe de Roma, Francesc, amb fets i paraules, com en la missa diària, ens sorprèn. Com es ara recordar-nos que no podem invocar a Déu “Pare” sinó som capassos d`ajuntar-hi el “Nostre”.
Es tracta de seguir el camí, sempre vigent, de la veritat, l`autenticitat pastoral, fraternitat, perdó, misericòrdia o tendresa, con la que manifestà al pujar al seu cotxe a un jove amb síndrome de Down.
¿No es així com la vida de les Delegacions enfoquen i enfocaran llur activitat corresponsable de Comunió?

Mn. Francesc Tort Mitjans, rector de Sant Pau del Camp.

 

Redacció primera, modificada desprès, el 1-07-2013
(L`acta havia sigut previst per el dilluns dia 1 de juliol, però per problemes d`agenda del bisbe de Barcelona, fou traslladada al dimarts dia 2)
Molt Estimats Sr. Arquebisbe, responsables i servidors diocesans, Delegats i Delegades episcopals, Consells pastorals de Sant Pau del Camp, i feligresos. Entitats parroquials, arxiprestals i del Raval.
La notícia de que s`havien escollit les dependències de l` antic monestir de Sant Pau del Camp com a nova seu d`algunes de les delegacions diocesanes, que fins llavors estigueren situades a l`edifici de Rivadeneira, fou acceptada sense, pràcticament, cap problema per a tots nosaltres.
Es tractava de servir a la Diòcesi de la millor manera possible. L`envergadura de les prolongades obres d`adaptació de les dependències de Sant Pau a sis Delegacions Episcopals, no deixaren de suposar estrès i mil inconvenients.
Ben mirat, tot fou previst des d` un principi, també que les obres durarien més temps del suposat i que, els canvis i incidències afectarien de forma important, com així ha estat, i en part encara continuen, en relació a les dependències i activitats pastorals i socials de Sant Pau del Camp: Visita turística, cancel·lació i disminució de nous matrimonis a celebrar aquí, les dependències del Catecisme, l`espai del Despatx Parroquial ocupat, en bona part, per l`Ascensor, la deslocalització del Arxiu Parroquial en lloc i espai menys apropiat que l`anterior, etc. etc.
Tot això és ben petit en relació a la consecució i gaudi, a partir d`ara, dels nous espais perfectament adequats a les noves funcions i serveis diocesans.
Sant Pau del Camp s`honora d`haver pogut col·laborar de la millor manera possible amb la decisió episcopal. El nom i coneixement del lloc en resultaran beneficiats en el futur. També la relació pastoral i diocesana amb el Barri del Raval, actual i previst espai social i religiós complexa?.
Les delegacions tindran sempre obertes totes les dependències que han quedat sota la regència de la Parròquia.
Algunes delegacions ja ha sol·licitat de fer-hi diverses activitats tant en l`ús de l`Església, de les sales, com l`emblemàtica de l’Abat Safont. Tots som u.
Ben mirat Delegacions i Parròquia estan i estaran sempre agermanades. No podria ser d`altra manera, sempre i, ¿per què no dir-ho?, ara que el papa Francesc marca amb fets i paraules el camí, sempre vigent, de la fraternitat i de la misericòrdia. Misericòrdia, caritat, justícia que les Delegacions exerceixen i exerciran cada dia millor.
La nova Església, sembla obrir-se pas, efectivament, ara i en el futur. La doctrina que el Papa desgranà als Nuncis, per més que difícil de complir, pot influir-nos, de fet, conseqüentment a tots.
Totes i cada una de les sis delegacions aquí situades, àdhuc aquelles que podrien semblar, pastoralment, menys importants ho són, i ho seran, amb tota evidència, per la configuració pastoral i eclesial de la Diòcesi, dels Bisbes, dels rectors. Bisbes i sacerdots, en la freqüent nomenclatura del Papa sonen més junts i corresponsables, també, amb els laics.
Dr. Mn. Francesc Tort Mitjans

Sobre aquestes línies hi ha les fotos d'aquest esdeveniment. Per tornar a veure-les faci clic aquí.

Agendes sobre la vida pastoral a Sant Pau del Camp, en relació amb les Delegacions Episcopals. Es pot consultar tota la informació en aquesta entrada del bloc (fer clic aquí).

En relació a aquest punt rebo aquest correo sobre l'estat actual de Sant Pau del Camp, arrel dels esdeveniments també relacionats amb el procediment mafiós:

"Benvolgut Mossèn: Fins ara no he acabat amb els comptes, els números i els tubs de moneda. Jo que soc de “lletres”! Tot seguit, obro l’ordinador i trobo el seu correu. Veig que el Bateig de la Júlia va ser un èxit, com era d’esperar. Però aquest Bateig va ser “de veritat”, amb un SACERDOT ben consagrat. M’han fet gràcia aquestes celebracions que fan. Es clar, si la gent no troba suport a les Parròquies, tiren per altres camins....
Ja portaré el sobre que m’ha donat a la Yolanda Pérez Alfonso, la noia que s’ocupa de les nòmines dels preveres.
Em penso que no li he dit que, ahir, va venir a celebrar la Missa del vespre el P. Josep Ricard, avui un dominic del C/ Bailèn"

En relació a això escric:
" Mons. Sergi bisbe auxiliar electe. Estimat amic: Un servidor asisteix cada diumenge a Sant Pau del Camp a la missa de 12 com a simple fidel, missa que, generalment, no la diu Mn. Cabot"

 


Confraria de Sant Pau i Sant Galdarich



Erecció de la confraria

Estatus de la confraria

Mn. Francesc Tort, consiliari




Relíquia de Sant Galdarich

Llaurdó























Card. Casañas




Pregària en memòria dels màrtirs coptes






Llibre de visites de Sant Pau del Camp

































La Història de Sant Pau del Camp. 900 anys.



Notícies històriques del monestir de Sant Pau del Camp, per Josefina Mutgé i Vives:





































La Història de Sant Pau del Camp, en video.






Videos de TV3 filmats a Sant Pau del Camp:





Més informació sobre el Monestir de Sant Pau del Camp:

























Més sobre Sant Pau del Camp: El jardí lateral , visió de la Sala dita del Abat Safon i del Famos Claustre del Monestir de Sant Pau del Camp tot tal com un servidor, com a rector de Sant Pau del Camp, vaig anar ordenant i reformant a partir de 2008:





Els Goigs de Sant Pau: Número 61, Gener de 1929; S.Paule Ora Pro Nobis; Goigs del Gloriós Sant Pau; Música de Josep Sentís (mestre de capella) pels goigs, tal i com es canten a Sant Pau del Camp










Videos d'altres actuacions a Sant Pau del Camp:

La soprano Maria Antònia Regueiro, amb el següent repertori:
Ofertorio - Verbum Caro (J.S. Bach)
Comunion - Ave Maria (Franz Schubert)
Final - Concierto Aranguez (Joaquin Rodrigo)











Continuant amb Ensamble Amoria, aquí està la segona part del Stabat Mater d'Antonio Vivaldi, interpretada en el passat mes de març de 2017 al Cente Cívic Pere Pruna, dins del VIII Cicle de Música Religiosa de Sarrià-Sant Gervasi.



Examen oficial en el Conservatorio del Liceo, de la pianista Berenice García Iñiguez, natural de Ciudad de México que ha participado en diversos actos musicales en Sant Pau del Camp de Barcelona










El vi de Sant Pau del Camp

















Homil·lia de l'artista Jaume Brichfeus, que responent a la petició de Mn. Tort va pintar l'actual segell de Sant Pau del Camp i un dibuix a llapis de Sant Pau del Camp.

Funeral de Jaume Brichfeus Suau.
Santa Maria de la Geltrú. 1-08-2017

"Ja està, Cesc"., fou l`últim WhatsApp que m`envià el Jaume, fill, vers a les 15,32 del diumenge dia 30 de juliol. "Ja està". El dissabte en Jaume m`havia comentat un text: "Pots plorar perquè se n`ha anat, o pots somriure perquè ha viscut"... El "ja està", l`entenem en el context de plorar i de somriure. Plorar amb l`esposa Montserrat, els fills Núria i Jaume, la germana Maria del Carme, també, però, "Somriure perquè ha viscut". Aquest "ha viscut" ara es també sinònim de viu.

Si l`estimat Jaume Bichfreus Suau viu. Viu de moltes maneres en el record de tants esdeveniments familiars en els quals molts de nosaltres hi participarem: Les noces de plata, el bateig i primera comunió de la Núria, les noses d`or, tants moments viscuts junts. L`estada durant anys a Viladellops on llur presencia i companyia influí em el pintor Josep Mestre Rovira, natural de Viladellops que hom pot considerar deixeble seu...

Viu al recordar les qualitats humanes de senzillesa, fidelitat, treball y també, naturalment, en la seva obra pictòrica. Si be el primer estadi, en relació directe amb nosaltres, ara i avui, metafòricament està també subjecte al "ja està", la seva portentosa obra ens superarà a tots en el temps. Ell, per lo tant viu i seguirà vivint. Viu ara en el record de tants moments familiars i socials com contemplar-lo pintant en algun de tants paratges, masies, edificis de Vilanova, de Sant Pere de Ribes, Canyelles, Olèrdola etc. viu i perviurà. ¿Quantes exposicions de les seves obres s`en anant fent des de fa anys com l`Antològica que prepara pròximament l`Ajuntament de Vilanova...?

Un personatge com el nostre estimat i enyorat Jaume Brichfeus Suau es projecta, com hem dit, més enllà de la família, o de l`historia y de tots nosaltres en el context i superant, encens, el "ja està"... Per uns pot considerar-se valuós i suficient el record històric, natural. Per altres, ell mateix, en llurs accions de gracies, com la seva esposa Montserrat i germana Maria del Carme, i fills, desitgem avançar en la traducció espiritual del "seguirà vivent"...

Es tracta del dogma de la Comunió dels Sants que assegura que entre els sants que encara "estem" i el que "ha estat" roman una fecunda Comunió. Com en la majoria de les creences, un consentiment quasi universal, apunta vers la certesa religiosa de que el Jaume no ha deixat esposa,fills, germana etc. No ens ha deixat. En virtut de la dita Comunió podreu, podrem tots, en una dinàmica nova, seguir la comunicació espiritual amb ell...

Mn. Francesc Tort Mitjans




Cultures i germanors laiques!. L'Arrabal amb acció: A.C.H. Lo Picarol, un dels cors Clavé del Barri. Focs i arribada Pascua 5 i 6 de juny de 2017. Vídeos fets per l`acòlit de Sant Pau del Camp , Paco Contreras Cañete, col.laborador del rector de Sant Pau Mn. Francesc Tort Mitjans des de 2008








Escrit de Mn. Tort en relació al procediment mafiós que intenta forçar la seva jubilació
Mn. Joan Cabot Barbany, em treu de rector de Sant Pau del Camp per posar-se`hi ell... Dedicat a “omnia re”, fins 16-07-2017, ha cercat la suplència en les misses de, al menys, els indicats a la llista a continuació. Ho fa possible el nou Dret Canònic de 1983, causa avançada de la destrucció de les estructures de l`Església que li donaren solidesa....

CELEBRANTS SUBSTITUTS

Des del novembre de 2016 al febrer de 2018

-El P. Samuel, un dels Sacerdots negres de Kènia. (1 vegada).

-Mn. Orpella va celebrar 2 o 3 vegades en el mes d’octubre. (Aquests de Kènia no els tinc apuntats perquè no se’ls va donar res personalment).

-Mn. Ricart (3 vegades).

-Mn. Catà (1 vegada).

-P. Domingo, Mercedari (2 vegades).

-P. Enric, Dominic (1 vegada).

-P. Xavier, Dominic (1 vegada).

-Mn. Nel·lo (3 vegades), en una de les quals va batejar, dins de la Missa.

-P. Tuñí, Jesuïta (2 vegades).

-Durant part de l’octubre i el mes de novembre, Mn. Orpella i Mn. Adam

-16 de desembre: P. Xavier (Dominic)

-24 de desembre: P. Xavier (Dominic)

-20 de gener de 2018: P. Xavier (Dominic)

-28 de gener: P. Xavier (Dominic)

-11 de febrer: P. Jaume (SchP), Rector de la Parròquia del Carme.

-12 de febrer: P. Jaume (SchP), Vicari de la Parròquia del Carme.




A Sant Pau del Camp mai s`havia deixat de dir la missa vespertina del dissabte, una comunitat local fixa d`unes seixanta fidels dels voltants. El diumenge em deia una feligresa: "Lo van deshaciendo todo lentamente".




El rector des de 2008, Dr. Francesc Tort, recorda la vida que tingué a fi de que els que en el temps el succeeixin no s'oblidin, cosa que, sobre tot a partir del nou Dret Canonic de 1983 cada vegada més efectiu, és practicament imposible...

Pax- L`Apòstol Sant Pau, 1924



























Algunes homil·lies i altres paraules de Mn. Tort

Diumenge de Rams

En el primer diumenge de Rams després de l`elecció del nou papa Francesc, a l`hora de la Benedicció dels Rams en l`atri de Sant Pau del Camp, (acompanyat de la Capella de Música de Sant Pau del Camp (provinent de Santa Maria del Mar de Barcelona) a l`hora de connectar amb la quasi multitud de fidels amb els nens i nenes amb els rams i palmes, em va semblar millor parla’ls en castellà així:

Domingo de Ramos: Benedicció dels Rams. Dr. Francesc Tort, rector de Sant Pau del Camp.:
"Ya sabéis que acaba de ser elegido democráticamente un nuevo Papa. A los obispos de Roma después de ser elegidos se les pregunta: ¿Cómo quieres ser llamado? Jorge Mario, que hasta entonces había sido obispo de Buenos Aires, en Argentina, respondió: A partir de ahora me llamaré Francisco. El que ha aceptado asumir la máxima representación de Jesús en la tierra ha escogido llamarse Francisco. Nos ha hablado ya algunas veces y sobresale por su sencillez y defensa de los más pobres y necesitados. El papa Francisco dirigiéndose también a vosotros, nos ha invitado, os ha recomendado que améis con Ternura. Esta es la palabra y el motivo que más veces ha predicado, la Ternura.

El papa Francisco nos dice, os dice, sobre todo a vosotros padres, abuelos, familiares, que estáis al cuidado de niñas y niños, y que ahora los lleváis con alegría, con gozo, a la bendición de las palmas: Amaros con Ternura. Después de estas palabras vamos a proceder a la bendición solemne de los ramos, laurel, olivo, palmas que todos llevamos en la mano, grandes y pequeños. Es tradición que estos ramos se guarden en lugar visible. Guardarlos también este año, pero darles el título de la Ternura de Dios. Que a padres, abuelos, familiares y también vosotros pequeños, a todos, estos ramos nos recuerden que seremos mejores seres humanos, mejores cristianos, si unos a otros nos amamos con Ternura. ¿Y, Ternura, qué es? Ternura quiere destacar el amor total que Dios, que Jesús, nos tiene. Ser tiernos los unos con los otros es sinónimo de amarse de verdad, de demostrarse afecto, cariño, amabilidad, de abrazarse de corazón. Seamos todos seres humanos, cristianos, que deseemos construir nuestra vida, la sociedad, y sobre todo los lazos familiares, con los vínculos de la Ternura que nos ayude a ser buenos, justos y felices" Mn. Tort, rector 24-03-2013.

"¿Cuántos de vosotros estuvisteis el año pasado aquí sobre este suelo de la Barcelona más antigua? ¿Lo recordáis? Yo si recuerdo vuestra alegría y la de abuelos, padres, acompañantes. ¡Cómo alzabais, alegres, los ramos para que la oración, el incienso y el agua bendita os llegara, tocara! Parecía también, y algo hay de esto, que junto a la bendición de Dios, nos bendecíamos unos a otros…" Mn. Tort, rector 13-04-2014



Tots Sants 2017

La Solemnitat de Tots els Sant, i la Commemoració dels Fidels Difunts, ens uneixen en el Dogma de la Comunió dels Sants que confessem en el Credo...

L`Església triomfant, purgant i militant s`abracen en tant alta i sagrada Comunió. Uns, aquí, anem seguint el curs de la vida, amb les dificultats que li son pròpies, i els que, havent traspassat el llinda de la mort, gaudeixen de Déu en el Paradís.

Els sants de la terra i els del Paradís formem el Cos Místic. A uns i altres tot ens ve i perdura a partir de la gracia, baptismal, de la filiació divina.

Si la filiació divina, la santedat, s`apuntalessin en fets purament naturals, podríem dir que no hi hauria sants.

Nosaltres mateixos som sants, no tant a partir de les nostres pròpies forces i obres, la majoria d`elles motivades per interessos naturals, sinó gracies al suprem do de la filiació divina.

La teologia profunda d`aquesta Solemnitat mira als nostres difunts. Els recordem, tot invocant-los, com a sers que gaudeixen de Déu i amb Déu de tots els bens.

En virtut de la doctrina del dogma de la Comunió dels Sants, aquells que ja han fet el Cim, i els que, a la terra, continuem gaudint la gracia de la filiació divina, s`ens assegura una relació íntima, personal, però espiritual, amb els difunts, els sants.

No veiem a Déu amb els sentits humans per més que tot ens ve d`Ell i que en Ell vivim, ens movem i som. Déu també ha volgut, que units a Ell, seguim units amb els difunts.
La tradició cristiana situà els cementiris junt als temples parroquials... En el context de la Comunió dels Sants oferim misses, sufragis, flors i llànties en record dels sers estimats, teològicament, sants.

Avui, dons, es dia de retrobament espiritual amb tots els sers estimats que ja no estan, físicament, entre nosaltres, però que continuen tant propers i estimats. Dia de pregaria e invocació als sants i difunts.


Todos los Santos 2017

Creo en la Comunión de los Santos, profesamos cada vez que confesamos nuestra fe. ¿Quién puede ser santo? ¿Quien puede adaptar, el cien por cien, su vida a los postulados del amor y de la justicia?

Si la santidad se identificara a una manera de ser, a un natural perfecto, no habría santos. No obstante, hay santos. Más todavía, nosotros, en general, somos santos, no en virtud de nuestras fuerzas naturales, sino de la gracia de la filiación divina que opera en nosotros desde el Bautismo.

Cristo en la Cruz, nos salvó, nos santificó. Dentro del misterio de la predestinación y la gracia, alguna cosa tendremos, en verdad, que hacer nosotros, pero poco. No hay nada humano, en si mismo, que nos pueda proporcionar la gracia de la salvación, la santidad.

Es el mismo Señor, que nos llama a una vida acorde con el amor y la justicia, quien nos da la posibilidad y la gracia de ser santos...

Unos somos santos con santidad ordinaria, oculta en una vida normal e incluso contradictoria, sin espectacularidad alguna. Santidad comparable a la actitud del publicano, sin poder proclamar, con la vanagloria del fariseo, que todo lo hacemos bien.

No faltan, empero, entre los hijos de Dios, santos con santidad extraordinaria. ¿Qué podemos decir de ellos? Fueron escogidos por el Señor como abanderados del amor ante los demás hijos de Dios.

Estos santos, practicaron, en general a partir de un momento de sus vidas, los consejos evangélicos de amar sin límites...

Algunas veces el mismo Señor, que nos los ofrece como ejemplo de vida, se manifiesta, a trabes de ellos, con el don de hacer milagros para consuelo, ayuda y edificación nuestra.

En la Solemnidad de Todos los Santos, y también en el día de los Fieles Difuntos, celebramos y festejamos, espiritualmente, a todos los santos, conocidos o desconocidos, que gozan del Paraíso prometido.

Los santos que peregrinamos por la tierra, los del purgatorio y los del Cielo, permanecemos unidos con los lazos del dogma de la Comunión de los Santos.

Esta Comunión consiste en los vasos comunicantes, solidariedad entre la Iglesia aquí existente, que esperamos conseguir el Cielo, con seguridad prometido, y los que ya llegaron al Paraíso, sean padres, esposos, hijos, hermanos: ¡Nuestros difuntos!...
Ellos ya gozan de la visión de Dios y con Dios de todos los bienes, también de la relación e intercesión a favor nuestro.

Homilia resum d`altres predicades a Santa Maria del Mar de Barcelona per el seu rector Dr. Francesc Tort Mitjans i també a Sant Pau del Camp el 2008, 2012, 2015, 2016, 2017.



Diumenge 32 (A) Català. 12-11-2017

El seny, la saviesa, l`oli de la veritat... “ens surt al pas”, ens ve a dir la primera lectura. El Salm canta: “Tot jo tinc sec de Vos, Senyor, Déu meu”. Sant Pau anima als cristians de Tessalònica a viure de tal manera que, a la fi, gaudeixin de la possessió definitiva de Déu.
Jesús en la paràbola de l`Evangeli argumenta que ens cal mantenir sempre la llum, la llàntia encesa, de l`oli de la fe, de l`oli de la veritat...

La ciència, el científic, amb les capacitats exigides en cada cas, no cerca l`error sinó la veritat. No sempre, però, gaudeix, en els passos intermitjos, en llur difícil aproximació, de l`oli de la veritat, i pujant el to, a l`oli de la Fe, cristiana o d`altres confessions.

Dèiem no fa gaires diumenges, argumentant, definint els limits o les bases de la Llibertat Religiosa, que tota religió pot considerar-se "verdadera", patint no ja de llurs fundadors, de l`historia, dels dogmes, sinó de la pràctica o confessió personal de qualsevol que amb recta consciencia la practica, la confessa...

Parlant nosaltres, ara, de la veritat o del oli de la Fe cristianes, podem comentar que no sempre, en tota ciència i religió, la metodologia científica, emprada, es bon oli, es llàntia que dona llum, no sempre ens condueix a les veritats naturals i menys a la veritat cristiana... final de pista, meta...

La ciència ve a ser, quasi sempre, un experiment curt, incomplert, subjecta a mil variacions, transformacions i mudances. Podem afirmar que la ciència s`edifica no sobre roca ferma, per nosaltres sobre la llàntia divina del oli de la fe cristiana... sinó sobre la sorra relliscosa de la raó...

Un científic, pot arribar a ser savi, a posseir la veritat, quant, en llur estudi, i caminar, es troba, en el seu interior espiritual, amb l`ajut necessari del oli de la causa de tot, Déu.


A primera vista sembla que la lectura dels Evangelis, dels Fets dels Apòstols, l`estudi de l`Historia de l`Església, la biografia dels Sants, el Catecisme de la Doctrina Cristiana, ens haurien de portar, per si mateixos a la veritat, a la fe, a Déu.

També aquelles noies, de la paràbola evangèlica, d`avui, sortiren a l`encontra de l`Espòs, a l`encontra de la veritat, de Déu, però es descuidaren de tenir l`oli de la fe i les llànties enceses. Es una paràbola, certament, però ens pot també donar oli per encendre, a temps, les llànties, la nostra fe, evitant viure distrets.

Es tracta, glossant a Sant Pau, poguer viure amb pau i amb la certesa de que la nostra benaurada fe, l`oli de la perseverança, es llàntia i llum en el transit i ajuda a que visquem, i morim, amb esperança, amb la certesa de veure i gaudí de Déu.<

 

Domingo 32 (A) Castellano. 12-11-2017.

La sabiduría “se anticipa a darse a conocer a los que la desean” nos dice hoy la primera lectura, mientras que el Salmo canta: “Oh Dios. Tu eres mi Dios, por ti madrugo, mi alma está sedienta de ti”.

San Pablo anima a los cristianos de Tesalónica a vivir de tal manera que, a la postre, gocemos de la posesión definitiva de Dios.

Jesús en la parábola del Evangelio argumenta que nos es preciso mantener siempre la luz, la lámpara encendida, el aceite de la fe.

Dios es la sabiduría, Dios es la lámpara, Dios es el aceite, Dios es la verdad.

La ciencia, el científico, con las capacidades exigidas en cada caso, no va tras el error sino tras la verdad. No siempre, empero, goza, en los pasos intermedios y menos en los finales, del aceite de la fe necesario. No siempre la metodología científica, empleada, es buen aceite, es lámpara que da luz, no siempre nos conduce a las verdades naturales y menos a Dios.

La ciencia viene a ser como camino, aceite, lámpara hacia la verdad. Dios es su consecución. La sabiduría, adaptada a la realidad de las cosas creadas, no es tanto, como una senda, sino como un final de pista, la meta.

La ciencia viene a ser, casi siempre, como un experimento corto, incompleto, sujeto a mil variaciones, transformaciones y mudanzas. Podemos afirmar que, en orden a lo esencial, ver a Dios en todo, la ciencia se edifica no sobre roca firme, sobre la luz divina, sino sobre la arena resbaladiza de la razón.

Un científico puede llegar a ser sabio, a poseer la verdad, cuando en su estudio y caminar, se encuentra en su interior espiritual, con la ayuda necesaria del aceite de la fe, con la causa de todo: Dios.

Es preciso que se den la mano la naturaleza, esto es la ciencia, la búsqueda, y la gracia, esto es, el aceite de la fe, la lámpara encendida.

Es preciso el hermanameniento de lo natural y lo sobrenatural, del esfuerzo y la meta. Conjugando, pues, la razón y la fe, sí podemos llegar a la difícil verdad, tanto en sus muchos pasos intermedios, como en el final: Dios.

Por esto hemos dicho que si bien el camino y el esfuerzo, para llegar a conocer la verdad, son de cariz natural, la gracia, el aceite de la fe, la luz de la lámpara, son de cariz sobrenatural.

A donde no llega la razón sola, en el primer estadio, el natural, llega la gracia edificando sobre la naturaleza. La fe suple aquello que le falta a la razón natural. El segundo estadio suma aquello que le falta al primero, a la razón.

A primera vista parece que la lectura del Evangelio, de los Hechos de los Apóstoles, el estudio de la Historia de la Iglesia, la biografía de los santos, el Catecismo de la Doctrina Cristiana, nos deberían o podrían llevar, por si mismos, a la fe, a Dios.

También aquellas doncellas, de la parábola evangélica, salieron al encuentro del Esposo, al encuentro de la verdad, de Dios, pero se olvidaron de tener el aceite de la fe, las lámparas encendidas. Se trata de una parábola, ciertamente, pro ella puede, también ayudarnos, a nosotros, a habernos preocupado de tener, a tiempo, el aceite necesario para recibir al Esposo, para llegar a Dios.

Se trata, para nosotros ahora, glosando a san Pablo, de vivir en paz, con la certeza de que nuestra fe, el aceite de la perseverancia, es lámpara y luz en el tránsito y ayuda eficaz para vivir y morir con la esperanza y la certeza de ver y gozar de Dios.

Homilia semblant a la que el rector de Sant Pau del Camp, Dr. Francesc Tort Mitjans, hi va predicar el 6-11-2011 puntualitzant ara amb més visió la "veritat" de tota religió... en català. Sant Pau del Camp 12-11-2017.



Diumenge 33 (A) Català 19-11-2017

L`Evangeli d`avui ens parla de la recta administració dels dons i gracies que hem rebut de Déu.

Jesús ens parla dels talents, no com a simple mesura monetària, sinó com a resum de quant s`ens ha confiat: Intel·ligència, salut, instrucció, família, amor, bens materials etc. La naturalesa i la gràcia entren en joc en la vida de cada fill de Déu.

Déu, com recull el Gènesis, deixà a les nostres mans el correcte domini i administració dels bens de la terra: “Creixeu i multipliqueu-vos y domineu la terra”.

Es per ma nostre i per ministeri nostre que Déu vol que la societat i la vida s`organitzin en justícia i veritat. Els còdexs i lleis poden ajudar a la bona, o dolenta, regència de la societat en casos concrets i generals.

Els talents, o dons confiats a cada un, i dels que s`ens demanarà comptes, poden sonsiderar-se, o valorar-se, en el detall concret de cada una de les accions y administracions, o en visió de conjunt, en tota la vida.

La raó fonamental del deure de fer rendir els nostres talents, la trobem en l`essència del Amor i la Justícia, que deuen moure i motivar la nostra activitat humana i cristiana.

Quant hem arribat a la conclusió, certa i necessària, de que l`amor i la justícia son capaços d`ordenar be, i distribuir millor, de donar a cada un lo que es just, serà, llavora’ns, quant ens haurem donat compta que no s`hi val dormir, enterrar els talents, sinó fer-los rendir. Anar construint, pas a pas, amb esforç, un mon millor dintre i fora de nosaltres...

Quant hem dit te llur aplicació màxima en els assumptes, talents i decisions essencials i transcendentals de la vida. ¿No es l`amor, no es el matrimoni, no son els fills, no es la família, l`amistat, la política, talents que podem i devem fer fructificar?

Moltes ruptures, moltes separacions, ¿no vindran, potser, d`haver negat l`amor i la justícia al primer nivell dels nostres deures, dels nostre talents, en el context de desviar-se del camí del sacrifici, de la generositat, del perdo sens fi?

La missió de l`Església, la seva a doctrina i pràctica, abunden en la defensa del Matrimoni, de la Família, dels Fills com també de la recta i justa administració dels bens de la terra.

Domingo 33 (A) Castellano 19-11-2017

El Evangelio de hoy nos habla de la recta administración de los dones y gracias que hemos recibido de Dios.

Jesús nos habla de los talentos, no como simple medida monetarias, sino como símbolo de cuento hemos recibido: inteligencia, salud, formación, familia, amor, bienes terrenales etc. La naturaleza y la gracia entran en juego en la vida de cada hijo de Dios.

Dios, como recoge el Génesis, dejo a nuestras manos el correcto dominio y administración de los bienes de la tierra: “Creced y multiplicaros y dominad la tierra”.

Es por mano nuestra, por ministerio nuestro que Dios quiere que la sociedad y la vida se organicen en justicia y verdad. Los códigos y leyes pueden ayudar a la buena o mala regencia de la sociedad en casos concretos y generales.

Los talentos o dones confiados a cada uno, y de los que se nos pedirá cuentas, pueden considerarse o valorarse en el detalle concreto de cada una de nuestras acciones y administraciones, o en visión de conjunto, en toda la vida.

La razón fundamental del porqué estamos obligados a hacer rendir nuestros talentos, la encontramos en la esencia del amor y la justicia que deben mover toda nuestra actividad humana y cristiana.

Cuando hemos llegado a la conclusión, cierta y necesaria, de que sólo el amor y la justicia son capaces de ordenar bien, distribuir mejor, dar a cada uno lo que es justo, será entonces cuando veremos que no es válido, dormir, enterrar los bienes, sino hacerlos fructificar. Ir construyendo, paso a paso, con esfuerzo, un mundo mejor dentro de nosotros y fuera.

Uno de los temas, actualmente objeto de estadísticas y comentarios, son las rupturas matrimoniales. Cuanto hemos dicho tiene su aplicación máxima en los asuntos, talentos y decisiones esenciales y trascendentales de la vida, como el amor, el matrimonio, los hijos, la amistad, la política etc. etc.

¿No es el amor, no es el matrimonio, no son los hijos, no es la familia, talentos que podemos y debemos hacer fructificar? No es justo, por lo tanto, enterrarlos.

Ya sabemos que todo es complejo y que hay casos y casos. Dios sobre todo. Pero muchas rupturas, muchas separaciones, ¿no habrán, quizás, venido como consecuencia de haber negado el amor y la justicia en el primer nivel de nuestros deberes, de nuestros talentos, aceptar al otro en su singularidad, en el necesario contexto de saberse perdonar sin fin ?

Puede decirse que la felicidad de la sociedad es la suma de las felicidades de sus miembros. Las familias, los matrimonios bien constituidos, y mantenidos con el necesario sacrificio, que impone un amor que es justicia, no redundarían en la felicidad y prosperidad de toda la sociedad.

La misión de la Iglesia Católica, su Doctrina y su predicción etc. abundan en la defensa del Matrimonio, de la Familia, de los Hijos como también y siempre de la recta y justa administración de los bienes de la tierra.


El rector de Sant Pau del Camp, Mn. Francesc Tort Mitjans, va predicar aquesta dominica 33 durant l`any del cercle (A) els anys: 16-11-2008; 13-11-2011; 16-11-2014 y en aquest anys 2017, 19 de novembre.