Índex (per tornar a l'índex general de Sant Pau del Camp, faci clic aquí)
Presa de possessió:
Fotos de la presa de possessió
Documents de la presa de possessió
Altres parlaments i textos de la presa de possessió:
-Josefina Mutjé
-Francesc Del Maset
-Crònica de Ferran Blasi
-Emili C.
Presa
de possessió: imatges
Documents de la pressa de possessió
Altres textos de la presa de possessió.
Per
part de la Parròquia del Monestir de Sant Pau del Camp
va parlar la senyora Josefina Mutgé Vives:
Jo
soc vilanoví, no soc pas el més important, ni
tan sols el mes popular, soc tant sols un vilanoví
més, però, un del que més t`estima, com,
segurament, tots es que ens hem aplegat aquí. Els que
no han pogut venir, per qualsevol circumstancia, estant també
amb tu en esperit. També, estic del tot cert, que hi
son la teva mara Francisca i la teva germana Maria Antònia,
des de el cel estan molt satisfetes i contentes per tu. Tots
plegats el desitgem que aquesta nau que avui comences a pilotar,
en qualsevol mar, el portaràs a bon port.
Francesc del Maset, el Trobador Vilanoví
Crònica
de la presa de possessió de Mn. Tort, escrita per el
Dr. Ferran Blasi, i enviada a Catalunya Cristiana. Vegi’s
el número sortit el 30 d’octubre del 2008.
NOU
RECTOR A SANT PAU DEL CAMP: MN. FRANCESC TORT, HISTORIADOR
I PASTOR AMB EXPERIÈNCIA
De fa molts anys, tinc un viu record d’una visita a
Sant Pau del Camp, conduïda pel qui n’era llavors
rector, Mn. Anton Valls, un home il•lustrat i amb gran
sentit de l’humor. Va explicar detalls de la història
d’aquell conjunt arquitectònic, del qual ja n’existien
edificacions al començament del segle X, i de les seves
destruccions –per Al-Mansur en aquella mateixa centúria-
i les progressives reconstruccions, com la del claustre, al
segle XIII, o de les vicissituds de la seva existència
com a abadia benedictina.
Em va agradar molt sentir aquell bon rector glossar la relació,
per motius diversos, entre aquell sector d’hortes al
costat de l’aigua i de les drassanes, i el de Santa
Maria del Mar, a la Ribera, també arran del mar, I
evocava amb molta satisfacció la feina d’homes
que transportaven i treballaven la pedra en algun període
de la llarga construcció de la catedral de la Ribera,
i que vivien al voltant de Sant Pau. Ells volien demostrar
que també eren capaços de contribuir a una bona
edificació de la seva església, encara que no
tinguessin els recursos artístics, tècnics o
econòmics de l’altre grandiós temple,
la que és la gran fàbrica gòtica actual
de Santa Maria del Mar. No tinc a la memòria les dades
de l’explicació de Mn.Valls que poguessin harmonitzar,
pel que fa al temps, la feina d’aquells picapedrers
i bastaixos en la catedral del Mar i en el seu temple, més
petit.
Jo haig de confessar que, d’ençà que té
nou rector Sant Pau -mossèn Francesc Tort Mitjans -he
alimentat l’esperança que em treurà de
dubtes. Ell està en la millor condició per a
fer-ho perquè és doctor en història i
ha escrit -i publicat- la història de Santa Maria del
Mar i segur que se sap la de Sant Pau del Camp, i si no, la
investigarà i serà capaç de fer-ne un
llibre, un altre dels molts que ha escrit, i editat, especialment
sobre temes d’història eclesiàstica, en
alguns dels quals és una autoritat, com ara en les
vides dels qui foren el bisbe de Barcelona, Josep Climent
i l’arquebisbe de Tarragona, Francesc Armanyà.
Hi he tornat a pensar avui, diumenge, 28 de setembre, mentre
assistia a l’acte senzill i solemne al mateix temps,
oficial i familiar, en què el Cardenal Arquebisbe de
Barcelona, Dr. Lluís Martínez Sistach, acompanyat
per una colla de capellans que concelebraven amb ell, entre
ells el canonge Joan Noguera, ha fet a Mn. Francesc Tort l’encàrrec
d’ocupar-se d’aquella parròquia, el temple
de la qual estava ple de parents i amics de les altres parròquies
on ha estat, i que l’estimen: Vilanova i La Geltrú,
Canyelles, Santa Maria del Mar, Sant Martí del Clot.
També una feligresa de Sant Pau li ha adreçat
una salutació cordial de la parròquia. Un conjunt
de cantaires que havien format part dels cors que en la seva
època radicaven a Santa Maria del Mar, com la Capella
de Música que havia dirigit el Mestre Enric Gispert,
entre els quals avui hi havia la vídua, Anna Nubiola,
ha donat qualitat a la part musical, i emotivitat i ha fet
néixer l’esperança que el nou rector,
a més d’atendre les tasques de major urgència:
les més directament pastorals, i les de tipus social
i assistencial, fomentarà les de caire artístic
i musical. No hi ha dubte que tindrà en compte el caràcter
multicultural i interreligiós de la gent del barri,
com va poder fer també a algunes de les parròquies
on havia estat, especialment a Santa Maria del Mar.
Mn. Àngel Dachs, que tant ha treballat a Sant Pau del
Camp, haurà tingut un successor del seu grat. Estem
segurs que també el Cardenal Narcís Jubany -que
l’havia nomenat per a Santa Maria del Mar- haurà
pogut escoltar des de la Glòria, en el capítol
de gràcies el record que ha fet Mn. Tort, de la cerimònia
d’ordenació episcopal del Dr. Martínez
Sistach, i del gust que posava el Dr. Jubany en fer una generosa
unció en el seu nou auxiliar, detall que resultava
premonitori.
Paraules qualificades sentides en l’acte fan pensar
que Sant Pau del Camp serà un lloc assenyalat per obtenir
els beneficis espirituals del Jubileu de l’Any Paulí.
M’atreveixo a considerar com una confirmació
del que he dit més amunt del parentiu entre aquests
dos barris marítims el fet que el nou Rector de Sant
Pau del Camp pronuncià el Pregó de la Festa
Major del Barri de Santa Maria, el passat dia 13, a la Plaça
de les Olles, invitat por les entitats representatives de
la Ribera.
FERRAN
BLASI BIRBE
Segurament que molts feligresos de
Santa Maria del Mar estarien contens de felicitar en aquets
moments a Mn. Tort i també al Sr. Cardenal Arquebisbe
de Barcelona Mons. Lluís Martínez Sistachs,
especialment estimat. Uns quants m`han escollit a mi. Haig
de ser breu i ho seré. El record de Mn. Tort a Santa
Maria del Mar es inesborrable, per la seva acció social,
per el seu tarannà dialogant, per l`Escolania, la Capella
de Música, la restauració quasi integral de
la Basílica, per l`orgue, per el vitrall commemoratiu
dels jocs olímpics de Barcelona92, per el rellotge,
les campanes etc. Tant es eixís que en la Festa Major
del Barri d`aquest setembre de 2008 les entitats li confiaren
el Prego de Festes que va pronuncià davant un nombrosíssim
auditori. Que Déu t`ajudi, també, a Sant Pau
del Camp.
Barcelona
28 de setembre de 2008. Emili C.
|