Sant Pau del Camp - Presa de Possessió de F.Tort

Índex (per tornar a l'índex general de Sant Pau del Camp, faci clic aquí)

Presa de possessió:
Fotos de la presa de possessió
Documents de la presa de possessió
Altres parlaments i textos de la presa de possessió:
-Josefina Mutjé
-Francesc Del Maset
-Crònica de Ferran Blasi
-Emili C.


Presa de possessió: imatges














































































 

Documents de la pressa de possessió






Altres textos de la presa de possessió.

Per part de la Parròquia del Monestir de Sant Pau del Camp va parlar la senyora Josefina Mutgé Vives:


Jo soc vilanoví, no soc pas el més important, ni tan sols el mes popular, soc tant sols un vilanoví més, però, un del que més t`estima, com, segurament, tots es que ens hem aplegat aquí. Els que no han pogut venir, per qualsevol circumstancia, estant també amb tu en esperit. També, estic del tot cert, que hi son la teva mara Francisca i la teva germana Maria Antònia, des de el cel estan molt satisfetes i contentes per tu. Tots plegats el desitgem que aquesta nau que avui comences a pilotar, en qualsevol mar, el portaràs a bon port.

Francesc del Maset, el Trobador Vilanoví



Crònica de la presa de possessió de Mn. Tort, escrita per el Dr. Ferran Blasi, i enviada a Catalunya Cristiana. Vegi’s el número sortit el 30 d’octubre del 2008.

 

NOU RECTOR A SANT PAU DEL CAMP: MN. FRANCESC TORT, HISTORIADOR I PASTOR AMB EXPERIÈNCIA

 

De fa molts anys, tinc un viu record d’una visita a Sant Pau del Camp, conduïda pel qui n’era llavors rector, Mn. Anton Valls, un home il•lustrat i amb gran sentit de l’humor. Va explicar detalls de la història d’aquell conjunt arquitectònic, del qual ja n’existien edificacions al començament del segle X, i de les seves destruccions –per Al-Mansur en aquella mateixa centúria- i les progressives reconstruccions, com la del claustre, al segle XIII, o de les vicissituds de la seva existència com a abadia benedictina.

Em va agradar molt sentir aquell bon rector glossar la relació, per motius diversos, entre aquell sector d’hortes al costat de l’aigua i de les drassanes, i el de Santa Maria del Mar, a la Ribera, també arran del mar, I evocava amb molta satisfacció la feina d’homes que transportaven i treballaven la pedra en algun període de la llarga construcció de la catedral de la Ribera, i que vivien al voltant de Sant Pau. Ells volien demostrar que també eren capaços de contribuir a una bona edificació de la seva església, encara que no tinguessin els recursos artístics, tècnics o econòmics de l’altre grandiós temple, la que és la gran fàbrica gòtica actual de Santa Maria del Mar. No tinc a la memòria les dades de l’explicació de Mn.Valls que poguessin harmonitzar, pel que fa al temps, la feina d’aquells picapedrers i bastaixos en la catedral del Mar i en el seu temple, més petit.
Jo haig de confessar que, d’ençà que té nou rector Sant Pau -mossèn Francesc Tort Mitjans -he alimentat l’esperança que em treurà de dubtes. Ell està en la millor condició per a fer-ho perquè és doctor en història i ha escrit -i publicat- la història de Santa Maria del Mar i segur que se sap la de Sant Pau del Camp, i si no, la investigarà i serà capaç de fer-ne un llibre, un altre dels molts que ha escrit, i editat, especialment sobre temes d’història eclesiàstica, en alguns dels quals és una autoritat, com ara en les vides dels qui foren el bisbe de Barcelona, Josep Climent i l’arquebisbe de Tarragona, Francesc Armanyà.
Hi he tornat a pensar avui, diumenge, 28 de setembre, mentre assistia a l’acte senzill i solemne al mateix temps, oficial i familiar, en què el Cardenal Arquebisbe de Barcelona, Dr. Lluís Martínez Sistach, acompanyat per una colla de capellans que concelebraven amb ell, entre ells el canonge Joan Noguera, ha fet a Mn. Francesc Tort l’encàrrec d’ocupar-se d’aquella parròquia, el temple de la qual estava ple de parents i amics de les altres parròquies on ha estat, i que l’estimen: Vilanova i La Geltrú, Canyelles, Santa Maria del Mar, Sant Martí del Clot. També una feligresa de Sant Pau li ha adreçat una salutació cordial de la parròquia. Un conjunt de cantaires que havien format part dels cors que en la seva època radicaven a Santa Maria del Mar, com la Capella de Música que havia dirigit el Mestre Enric Gispert, entre els quals avui hi havia la vídua, Anna Nubiola, ha donat qualitat a la part musical, i emotivitat i ha fet néixer l’esperança que el nou rector, a més d’atendre les tasques de major urgència: les més directament pastorals, i les de tipus social i assistencial, fomentarà les de caire artístic i musical. No hi ha dubte que tindrà en compte el caràcter multicultural i interreligiós de la gent del barri, com va poder fer també a algunes de les parròquies on havia estat, especialment a Santa Maria del Mar.

Mn. Àngel Dachs, que tant ha treballat a Sant Pau del Camp, haurà tingut un successor del seu grat. Estem segurs que també el Cardenal Narcís Jubany -que l’havia nomenat per a Santa Maria del Mar- haurà pogut escoltar des de la Glòria, en el capítol de gràcies el record que ha fet Mn. Tort, de la cerimònia d’ordenació episcopal del Dr. Martínez Sistach, i del gust que posava el Dr. Jubany en fer una generosa unció en el seu nou auxiliar, detall que resultava premonitori.
Paraules qualificades sentides en l’acte fan pensar que Sant Pau del Camp serà un lloc assenyalat per obtenir els beneficis espirituals del Jubileu de l’Any Paulí.
M’atreveixo a considerar com una confirmació del que he dit més amunt del parentiu entre aquests dos barris marítims el fet que el nou Rector de Sant Pau del Camp pronuncià el Pregó de la Festa Major del Barri de Santa Maria, el passat dia 13, a la Plaça de les Olles, invitat por les entitats representatives de la Ribera.

FERRAN BLASI BIRBE


Segurament que molts feligresos de Santa Maria del Mar estarien contens de felicitar en aquets moments a Mn. Tort i també al Sr. Cardenal Arquebisbe de Barcelona Mons. Lluís Martínez Sistachs, especialment estimat. Uns quants m`han escollit a mi. Haig de ser breu i ho seré. El record de Mn. Tort a Santa Maria del Mar es inesborrable, per la seva acció social, per el seu tarannà dialogant, per l`Escolania, la Capella de Música, la restauració quasi integral de la Basílica, per l`orgue, per el vitrall commemoratiu dels jocs olímpics de Barcelona92, per el rellotge, les campanes etc. Tant es eixís que en la Festa Major del Barri d`aquest setembre de 2008 les entitats li confiaren el Prego de Festes que va pronuncià davant un nombrosíssim auditori. Que Déu t`ajudi, també, a Sant Pau del Camp.

Barcelona 28 de setembre de 2008. Emili C.