Temes relacionats amb Canyelles i presa de posessió a Sta. Ma. del Mar amb participació de grups de Canyelles

En aquest apartat pots trobar aquest continguts:

Teresa Pedro Bertran (2015) i Gabriel Tardà Barrio (1943-2011), homil·lies de Francesc Tort
Més sobre Canyelles: Festa Major
Fotos de Canyelles, comunions, Boy Scouts catòlics i altres
Missa per Montserrat Carbonell
Jaume Brichfeus, felicitació del pintor, homil·lia del seu funeral i altres
Pessebre vivent
El nom i l'origen de Canyelles: alguns documents d'interès
Altres documents històrics
Altres documents d'interès:
Portaveu nº 1 (Canyelles i Sant Miquel)
Portaveu nº 2 (Canyelles i Sant Miquel)
Portaveu nº 3 (Canyelles i Sant Miquel)

Portaveu nº 4 (Canyelles i Sant Miquel)
Portaveu nº 5 (part de Canyelles)
Portaveu nº 6 (part de Canyelles)
Portaveu nº 7 (part de Canyelles)

Relacionat: Francesc Tort a Sant Miquel d'Olèrdola. Fent clic en aquest enllaç pot veure tota la informació i altres imatges i documents d'interés (Portaveu nº 5 i altres Portaveus, en la seva part de Sant Miquel)

Relacionat:
Presa de possessió de Mn. Tort a Santa Maria del Mar, fotos amb la participació del Drac de Canyelles
Actuació dels Disbauxos de Canyelles
Actuació del Drac de Canyelles

Matrimoni de Yoanda Barcina amb Jesus Martínez, qui havia estat el Cap dels Disbauxos de Santa Magdalena de Canyelles
Matrimoni de Juli Avilés i Llorenç Prat Vidal a Canyelles



Bona part de l`Historia recent de Canyelles es pot trobar en la vida i activitats del Matrimoni Teresa Pedro Bertran (2015) i Gabriel Tardà Barrio (1943-2011). Les homilies que va predicar Mn. Francesc Tort en llurs defuncions ho recorden...

Gabriel Tardà Barrio.
Canyelles 3- 10- 2011

El nostre molt estimat amic Gabriel Tardà Barrio va néixer el 1943 a Cornellà. Als 24 anys, el 1967, va contraure matrimoni amb Teresa Pedro Bertran, que ompliria plenament la seva vida; cerimònia realitzada en l`emblemàtica Cripta Gaudí del Parc Güell. El Gabriel ens va deixar el dia 11 d`abril d`aquest any 2011.

En el seu funeral, aquest temple de Santa Magdalena de Canyelles resultà petit per soplujar el gran nombre de familiars i amics, d`ací i d`allí, que s hi van congregar per donar l`últim adéu al Gabriel.

Gabriel, una personalitat irrepetible, el seu llegat serà llargament recordat: La seva estimada esposa Teresa Pedro Bertran, de la nombrosa, estimada e important família Bertran de Canyelles, llurs fills Maria Teresa, Mònica, Jordi, gendres Jordi i Javier, nets, junt amb els molts amics, conservarem i conservaran el seu record.

Si be el matrimoni Tardà-Pedro passaren els primers importants anys de la seva vida a Cornellà regentant, junts, un important taller de reparació i reconstrucció de cotches antics, en moment oportú la família retornà a les arrels dels Bertran de Canyelles, on va continuar una nova, activa e il·lusionada època de la vida de la parella: Comunió d`interessos, d`idees, d`accions sens fi.

Canyelles gaudeix actualment de l`obra, quasi arquitectònica, del Gabriel, la Pedrera, també de l`activitat, reconeguda en aquestes contrades, de Restauració, tant en el seu primer emplaçament, com en l`actual, que el Gabriel i família edificaren amb afany i il·lusió.

Fou en l`últim restaurant, La Pedrera, a on, desprès de celebrar els 92 anys de la Casilda Bertran Coll, mara de la Teresa, li repetí un episodi greu que pensaria, ell i tots, seria superat, com en altres ocasions, però no... El Gabriel, amb els seus 64 anys d`edat, va fer molt mes de lo que solem fer el comú dels mortals en tots els aspectes de la vida.

Setze anys, de 1969 a 1985, foren els que vareg passar a Santa Magdalena de Canyelles entre vosaltres.

Començant, la meva tasca aquí, en edat jova, si per una banda m`acompanyà l`il·lusió i forces, per l`altra em pogué faltar, potser, certs graus d`experiència i encert.

(Passava a ser rector sense el pas previ de vicari, d`on sols ho havia sigut, durant dos mesos, de la parròquia de Prats del Llucanes i després a Vilanova, durant e període de la composició i defensa de la meva Tesis Doctoral, vareg ser Capella del monestir de la Divina Providència, en temps i confiança de la abadessa Mara Engracia em vareg cuidar i aconseguir el reconeixement oficial del Col·legi de Primera Ensenyantse havent-ne devingut el primer Director Tècnic. En aquest període amb l`encàrrec de Mn. Jaume Coll, rector de la Geltrú, vareg començar les bases de lo que seria la parròquia de Santa Eulàlia de les Roquetes a on cada diumenge hi anava amb les alumnes grans de les Providències... Hi començarem a dir missa, a fer-hi batejos, administrar la Primera Comunió en les dependencies del Col·legi Nacional...Amb diàleg amb família propietària de terrenys varem àdhuc preparar un camp de futbol i es varen començar a jugar partits i relacionar-se amb altres equips...).

La Parròquia de Canyelles, en aquelles coordenades, continuava sient el centre històric de quasi tota activitat en el poble: Pessebre Vivent, Boy Escuts, Futbol, Colònies, Excursions, Drac i Ball de diables, la primera carrossa per la Cavalcada dels Reis, activitats varies en el Cau de Canyelles etc. etc.

Moltes coses, promoguérem, amb l`ajuda de tots, amb èxit: Teulada, presbiteri, paviment del temple, cementiri, cau... Consell Pastoral, Consell d`Economia, Catecisme, Cine Parroquial etc. etc.

En les coordenades del meu rectorat aquí, com havia sigut fins llavora’ns, els rectors suplien, moltes tasques pròpies dels posteriors ajuntaments.

Fou, especialment, en l`ultima etapa del meu rectorat aquí, en la que, la col·laboració de la família Tardà-Pedro, abans també sempre viva, resultà més definitòria. No puc menys, dons, que recordar, i valorar, l`època de la seva acció cultural i social a Canyelles.

Es en aquest context en el que la família Tardà organitzarà, amb esforç, l`anada, amb el Drac i Vall de Diables, a la meva pressa de possessió com a rector de Santa Maria del Mar, basílica que continuaria regint durant dotze anys...

Foren els mateixos Boy Escuts de Canyelles, situats en el presbiteri, com tenien aquí per costum, els que animaren la celebració amb els cants populars que solien emprar aquí.

Crec recordar que fou la mateixa Mònica la que dirigí els cants i qui, al final de la celebració, m`oferí, en nom dels Boy Escuts, un valuós gerro de ceràmica fina amb aquesta inscripció: “Boy-Scouts Catòlics de Canyelles a ... 1985”. Gerro que guardo, entre altres records, en el meu oratori a Barcelona.

A Santa Maria del Mar, aquell 25 de maig de 1985, es veieren moltes cares, de petits i grans, vinguts de Canyelles. Recordo que el Raül em digué a dins del temple: “Mn. haurà de portar brujula per no perdre’s...”.

Continuaren desprès venint cada any un grup de matrimonis de Canyelles, especialment en la Solemnitat de l`Assumpció de Maria al Cel, el 15 d`agost, Festa Major de Santa Maria del Mar, en quin sol s`espargia, seguint una tradició que s`havia interromput, l`espígol que vosaltres collíeu de les muntanyes de Canyelles.

Passaren els anys, i les fidelitats mútues entre un servidor i la família Tardà-Pedro continuaren sempre vives. Si be havia jo tingut abans el goig de participar en el Baptisme de Gabriel, administrat per el Cardenal Jubany, a Canyelles, tingué jo, també, l`alt honor, de actuar en els casaments de la Maria Teresa i de la Mònica i d`altres episodis dels que en guardo un record agraït.

El temps passa, hom voldria ser amic, sense excepció, de tots els que vareg poguer tractar en els setze anys del meu pas aquí. Ara, també, el meu desig i oració es per la completa curació de la Teresa, de la felicitat d`ella, dels seus fills i demés família. Res farà mai, i amb això acabo, oblidar el record de Gabriel. En sufragi de la seva ànima que anem ara a oferir aquesta Eucaristia: “que al Cel sia”.

Mn. Francesc Tort Mitjans, que fou rector de Canyelles


TERESA PEDRO BERTRAN
Canyelles 27-01-2015

"Jo moro, però la meva estima no mort, us estimaré al Cel, com us he estimat a la terra". Davant d`aquesta afirmació, podíem ja no dir res més. "Us estimaré com us he estimat a la terra".

Aquesta emblemàtica frase que la Teresa va escollir per el recordatori en la mort del seu estimat espòs Gabriel Tardà Barrios el 30 d`abril de 2011, atribuïda a Sant Agustí, no la digué ni l`escollí, en aquest cas, Sant Agustí, sinó la nostra estimada Teresa. Si be en principi aquesta afirmació es relacionà amb el Gabriel, la Teresa s`hi trobà i s` hi troba identificada i per això la va escollir...

"Us estimaré al cel com us he estimat a la terra" ens digué també quant el 11 d`octubre de l`any passat 2014 la seva fortalesa emblemàtica es va rendir...

Afirmació de fe en el Cel, en la vida futura, en l`existència continuada, eterna, en el Paradís.

Afirmació que troba llur autoritzada confirmació amb el dogma de la Comunió dels Sants. De la veritat dels basos comunicants que es donen entre els cristians de la terra i els del cel.

Sols a partir d`aquest dogma fonamental de la nostra fe hom pot dir, afirmar, descansar amb l`esmentada confessió: "Jo moro però la meva estima no mort, us estimaré al cel, com us he estimat a la terra"

Atrevir-se parlar de la Teresa es quasi com obrir una inabastable enciclopèdia. Es quasi impossible seguir fil per randa la fecunditat de la seva vida: Com a filla de la Casilda i del Lluís, com esposa del Gabriel, com a mara de la Teresa, la Mònica i el Gabriel i de la relació, encens, amb el Jordi, el Javi i la Patri i amb tota la seva família Bertran i Tardà.

Jo tinc molt que agrair a la Teresa i no sols dels anys en que un servidor, en temps diferents del present, tant des de un punt de vista polític com religiós, vareg mantenir amb ella i família una profunda relació apostòlica i social.

La comunicació no va acabar quant un servidor l`any 1985 era nomenat per el Cardenal Jubany, rector de Santa Maria del Mar de Barcelona.

El dit nomenament vingué poc després de que l`estimat i venerat Cardenal Jubany, havia batejat solemnement, al Gabriel en aquest mateix temple parroquial de Santa Magdalena que avui ens congrega... Amb la festa que, desprès, s`organitzà, amb companyia del mateix Arquebisbe de Barcelona, en el Castell de Canyelles, aquí al costat... Un moment emblemàtic, del que molts en fóreu testimonis...

En aquest últims anys, sobre tot en els de la seva malaltia, no sols continuarem la mútua relació amb diferents visites a la seva llar o a la meva d`aquí a Canyelles, sinó també a través de mes de 15 correus electrònics que ens uniren en expressions i sentiments d`afecte.

Un d`aquests correus més transcendents, fou quant s`il·lusionava amb la relació i parella del Gabriel i Patri. Somiava amb goig i esperança el dia de poguer-los acompanyar a l`alta, alegrar-se i fer festa amb el matrimoni del Gabriel i la Patri.

"Us estimaré al cel com us he estimat a la terra", gaudiré en el cel del vostra matrimoni, Gabriel i Patri, jo hi serè... us diu també ara...

Jo pensava: ¿De què serveix parlar de les actituds, qualitats, fets dels sers estimats que ja no ens poden sentir amb el cos, que ells no en podem gaudir, diguem-ne? ¿Quin valor y utilitat te parlar dels que ens varen deixar?

Em va venir quasi desiguida la resposta: Parlar, ara i avui, de la Teresa pot servir per analitzar les diverses circumstancies de la seva vida.

Els records dels sers estimats sols valen, crec, al marge de la Comunió Dogmàtica amb ells de que parlàvem, quant no sols ens serveixen per entendre la seva vida, sinó també per imitar-la, recordar les seves frases, els adagis vinguts de lluny, concreció o reflexa de la filosofia popular, de la ciència de la vida.

Tindreu feina, els joves, per endinsar-nos en l`inabastable personalitat i vivències de la Teresa Pedro Bertan.

Avui no sols preguem per ella sinó, sobre tot, demanem la seva intercessió, trobar-nos, experimentar la Comunió amb ella, la seva presencia espiritual.

Mn. Francesc Tort ex rector de Santa Magdalena de Canyelles



Més sobre Canyelles:

Festa Major



















Més fotos de Canyelles







































Bateig de Martí Solé Robert, fill de Maria i Delfí. Padrins Rosita i Manuel, abril de 1978


A continuació, Canyelles al 1970



A continuació, primeres comunions 1974





A continuació, Canyelles al 1979























Missa de primera comunió el 05/06/1983, a la parròquia de Santa Maria Magdalena de Canyelles, amb els boy scouts catòlics i grup coral "Els Disbauxos"























































Primera comunió Mia i casament de Genaro i Victòria (1973)






A Santa Magdalena de Canyelles cada any es celebraven varis diumenges Primeres Comunions com les de les fotos. Un familiar va donar la Comunió. En el Portaveu d'aquesta web es pot veure més informació, també del casament.










A la foto anterior apareix al costat de Mn. Tort un jove Joan Bertran. Més endavant es segueix amb aquestes imatges, però en relació amb ell, la següent homilia de Mn. Tort:

Missa per la Montserrat Carbonell Escofet a Canyelles el 30 de juny de 2019 a les 17 hores. Projecte d`homilia a partir de la que Mn. Tort es va dirigir als fidels, bona part d`ells estimats familiars de la Montserrat i del seu espos Joan Bertràn:






El cor d`una mara no s`atura mai! Sols hi ha si un abans i un desprès, però els dos temps conflueixen en l’amor que no pot ser encabir enlloc... Ella i nosaltres, aquí mateix, al confessar la fe en el Credo diguérem, diem, seguirem: Crec en la Comunió dels Sants... Aquets basos comunicants ens mantenen units en tot temps. La Mara, l`Esposa, l`Avia...viu i viurà sempre amb vosaltres, amb nosaltres.

Suara hem llegit un fragment de la carta de Sant Pau als primers cristians de França i amb ells a nosaltres, que podem referir també a la Montserrat: "Si us estimeu poseu-vos al servei els uns dels altres. Perquè la Llei es troba tota en un sol precepte: Estima als altres com a tu mateix"...

Posar-se als servei dels altres en l`estimar i servir fou practica constant de la Montserrat en el curs de la seva vida, la millor pedagogia de vida tant en relació amb el seu espòs Joan, com en la tasca educadora vers el fill Joan: L`art de les arts, educar un fill... al Joan...

Fins el traspàs de la Montserrat, el 14 de maig passat, son quasi insondables les vegades que el seu cor de Mara d`Esposa i d`Avia, bategà feliç dins d`aquesta nau i atris...

Avui la Montserrat Carbonell Escofet, torna a estar espiritualment pressent aquí en la seva parròquia de Santa Magdalena de Canyelles on hi va viure tants moments cabdals de la seva vida: Casament, bateig del Joan, casament amb Raquel Barca, els batejos i demés dels nets Joan i Alba...

Pertemeu resseguir una mica la cronologia dels fets abans evocats: Montserrat nasqué a les Quintanes el 13-07-1943, filla dels estimats Marina Escofet i Joan Carbonell. Aquí fou batejada, el matrimoni amb Joan Bertran el 20 d`octubre de 1965 administrat per el meu immediat predecessor Mn. Rua...Vindria el bateig del Joan el 1972 administrat per mi...

El matrimoni del Joan i Raquel Baca s`esdevingué el 14 d`octubre de 2006 a Sant Sadurní d`Anòia per Mn. Carles, previ expedient canònic conjunt de la Raquel i el Joan a càrrec del recordat Mn. Català...

Des de 1985 fins 2016... en mes de quaranta ocasions he tingut l`honor de participar amb batejos, casaments, i també en defuncions d`antics feligresos...amb plena comunió amb els meus successors com Mn. Català, Mn. Josep Vicenç etc.

Joan, com saps, vareg sentir molt de la Montserrat i desitjava poguer celebrar aquesta missa, no sols per la bona relació que tinguérem sempre amb els teus pares, especialment amb ella i amb tu mateix.

Celebrar aquest Eucaristia per la Montserrat m`omple de goig i d`agraïment... Gracies a tu, Joan... (i gracies també alcaldessa Rosa Huguet..., tant estimada a Canyelles!!!) podem estar ara aquí reunits..

Recordo avui quant en vida plena de la Montserrat aconseguires per mèrits propis l`alt càrrec i servei de chofer de la Presidència de la Generalitat, noticia que tingué jo el goig de conèixer per tu mateix en aquell dia en el C/ Princesa com els dos recordem...

Pocs fills de Canyelles han assolit responsabilitats com les que exerceixes tu, Joan, guanyades a pols per les teves conegudes qualitats: Capacitat de sacrifici, de disponibilitat, de servir al mes alt nivell, gracies també als mestratges paterns especialment a la Montserrat...

La nostra Congregació d`avui te com primer i quasi únic objectiu recordar a la Montserrat...Precisament per aquesta rho, be devem relacionar amb la Montserrat, tans adagis i refranys que recorden com, gracies a la bona educació, al marcar bona línea, als bons exemples, els fills en resulten enriquits... S`ha donat així amb tu el Joan, que duri sempre!

Ja sabem prou que l`educació es una tasca conjunta dels pares, però parlant ara principalment de la Montserrat, difícilment, Joan, pot haver trobat el mestratge de mara amb les mes altes qualitats: Intel·ligent, vital, de tracte amable, austera, treballadora, ingeniosa, alegre, diplomàtica, comprensiva, encoratjadora, felicitat de la Família tota, de Canyelles...

La tristesa del seu traspàs no suposarà mai, com hem dit, deixar de donar gràcies a Déu per ella...

El passat dia 24 de juny fou el primer sant Joan sense ella. Joans per la banda del pare Joan, com de la nova família que s`originà en el feliç matrimoni del Joan i la Raquel Baca celebrat el 14 d`octubre de 2006. Els vostres fills Joan i Alba han tingut anys per deixar-se guiar, també, per ella...

Durant uns 14 anys de la nostra vida des de 1972 fins a 1985, tinguérem una relació directa... S’anaren succeint diferents moments feliços: Bateig, la primera Comunió i Confirmació del Joan. Nomes cal donar una mirada a les moltes fotografies de la vida de la Comunitat per trobar-hi al Joan, sempre en primer lloc, ben prop del altar, ajudant a missa...

Que felices foren aquelles excursions en que gaudiren del suport i companyia de la Montserrat i el seu marit Joan com la foto del grup al Estany Llong...

Podríem seguir i seguir recordant fets i circumstancies felices, amigables...
A l`hora de posar punt final a les meves paraules no puc menys de tornar a recordar els temes teològics abans glosats: Ens uneix la Comunió dels Sants: Els vasos comunicants entre la Montserrat amb vosaltres i nosaltres seguirà sens fi. No es pot enterrar el cor d`una Mara.

Recordar, també finalment, aquella frase de sant Pau que ens ha donat peu per ponderar el fet tant important de que gracies al sentit maternal de la Montserrat i llur eficàcia, tots, espòs i tu fill, Joan sou els que sou. Gracies!

Mn. Francesc Tort Mitjans, antic rector de Canyelles.


A continuació es segueix amb el llistat d'imatges anteriors.






El Mestre de Canyelles, Jacint de Belcaire de Urgell, foto dels 1980, a Viladellops amb tots els de la Clase.





Confirmacions a Canyelles, maig del 1982



Felicitació del Sr. Salvicens al rector de Canyelles, Mn. Tort, el 1982




Canyelles, 1960. Felicitació a Mn. Tort del famós pintor vilanoví Jaume Brichfeus.


El famós pintor Jaume Brichfeus amb la seva dona Montserrat, a la comunió de la seva filla Núria en Viladellops





A continuació, felicitacions de J. Brichfeus


Sobre aquestes línies, felicitació en el Nadal de 1982 del pintor Jaume Brichfeus i familia a Mn. Tort. El Pi Gros.




Funeral de Jaume Brichfeus Suau.
Santa Maria de la Geltrú. 1-08-2017

"Ja està, Cesc"., fou l`últim WhatsApp que m`envià el Jaume, fill, vers a les 15,32 del diumenge dia 30 de juliol. "Ja està". El dissabte en Jaume m`havia comentat un text: "Pots plorar perquè se n`ha anat, o pots somriure perquè ha viscut"... El "ja està", l`entenem en el context de plorar i de somriure. Plorar amb l`esposa Montserrat, els fills Núria i Jaume, la germana Maria del Carme, també, però, "Somriure perquè ha viscut". Aquest "ha viscut" ara es també sinònim de viu.

Si l`estimat Jaume Bichfreus Suau viu. Viu de moltes maneres en el record de tants esdeveniments familiars en els quals molts de nosaltres hi participarem: Les noces de plata, el bateig i primera comunió de la Núria, les noses d`or, tants moments viscuts junts. L`estada durant anys a Viladellops on llur presencia i companyia influí em el pintor Josep Mestre Rovira, natural de Viladellops que hom pot considerar deixeble seu...

Viu al recordar les qualitats humanes de senzillesa, fidelitat, treball y també, naturalment, en la seva obra pictòrica. Si be el primer estadi, en relació directe amb nosaltres, ara i avui, metafòricament està també subjecte al "ja està", la seva portentosa obra ens superarà a tots en el temps. Ell, per lo tant viu i seguirà vivint. Viu ara en el record de tants moments familiars i socials com contemplar-lo pintant en algun de tants paratges, masies, edificis de Vilanova, de Sant Pere de Ribes, Canyelles, Olèrdola etc. viu i perviurà. ¿Quantes exposicions de les seves obres s`en anant fent des de fa anys com l`Antològica que prepara pròximament l`Ajuntament de Vilanova...?

Un personatge com el nostre estimat i enyorat Jaume Brichfeus Suau es projecta, com hem dit, més enllà de la família, o de l`historia y de tots nosaltres en el context i superant, encens, el "ja està"... Per uns pot considerar-se valuós i suficient el record històric, natural. Per altres, ell mateix, en llurs accions de gracies, com la seva esposa Montserrat i germana Maria del Carme, i fills, desitgem avançar en la traducció espiritual del "seguirà vivent"...

Es tracta del dogma de la Comunió dels Sants que assegura que entre els sants que encara "estem" i el que "ha estat" roman una fecunda Comunió. Com en la majoria de les creences, un consentiment quasi universal, apunta vers la certesa religiosa de que el Jaume no ha deixat esposa,fills, germana etc. No ens ha deixat. En virtut de la dita Comunió podreu, podrem tots, en una dinàmica nova, seguir la comunicació espiritual amb ell...

Mn. Francesc Tort Mitjans

Relacionat:

Pessebre vivent a Canyelles el 1979



24 / 12 / 1984 - Pessebre vivent a Canyelles

 


El nom i l'orígen de Canyelles: alguns documents d'interès

Documento que en 1002 identifica con claridad el origen del nombre Canellas y lo relaciona definitivamente con la Llacuna Alba, con Llacunalba, o la fuente blanca con su balsa a partir de la que salía un pequeño torrente de agua que atravesaba todo el actual pueblo de Canyelles hasta llegar a la Riera de Vilafranca. Se confirma una vez más el que Canyelles viene no de caña o cañas sino única y exclusivamente de la palabra latina Cannula, ae, o caña por donde salía el agua en la fuente sita en Llacuna Alba, dispositivo para beber.

10 de febrero de 1002:

“Gistrafredo hace donación al Monasterio de Sant Cugat de un alodio que posee en el castillo de Olèrdola””En el nombre del Dios eterno y salvador nuestro. Yo Giskafredus, filio...Doy... el alodio mpropio mio que yo tengo en ... en el término del castillo de Olèrdola, en el lugar que se dice Lacuna Alba o Canellas. Propiedad que me vino a través de mis progenitores o a través trato de contrato de voz “ “vel per quacunque voces”, esto es a traves de cualquier derecho adquirido.... El alodio parece sumamente extenso: todo tipo de construcciones y edificios hortalizas, árboles, manzanos, viñas, prados, leña, piedras...”






Ponç de Fontallada, juntament amb la seva muller Raimunda, ofereixen a Deu i posen a mans de Ramon, abat de Sant Cugat, el seu fill perquè prengui l’hàbit monàstic. Aquest fill el doten amb una heretat, denominada “Llacuna blanca”. Aquest lloc confronta, per Orient, amb el terme del castell d’Olivella; al Sud, amb l’alou de Ribes (un alou és una propietat lliure) i amb la Vila episcopal; a Occident, amb el castell anomenat de Sant Esteve; i al Nord amb l’indret que en diuen “trescornum” i amb Magrinyà. Tot el que aquests límits comprenen ho transfereixen a Sant Cugat i als seus habitants per sempre..

Document donat a X de les kalendes d’agost (23 de juliol), de l’any XXIIII, del regnat de Lluis el Jove.

Segueixen les signatures: Ponç de Fontallada, Ramon, Guerau, Ponç, Bernat, Berenguer, fills del matrimoni, Pere Berenguer, Pere de Moià. Rotland de Muntergui.

Guillem, prevere....




Altres documents interessants:







Relacionat: Francesc Tort a Sant Miquel d'Olèrdola. Fent clic en aquest enllaç pot veure tota la informació i altres imatges i documents d'interés (Portaveu nº 5 i altres)

Relacionat:
Presa de posessió del Dr. Francesc Tort a Santa Maria del Mar, amb actuació del Drac de Canyelles



















Actuació del grup Els Disbauxus de Canyelles








Actuació del drac i diables de Canyelles


Matrimoni dels estimats Yoanda Barcina Hernández amb Jesus Martínez Albet el 15 de juny del 2001 (quant Mn. Tort era ja rector de Sant Martí del Clot de Barcelona), a les 18h. a la parròquia de Santa Maria de Sarroca, a Sant Martí Sarroca, on n’és natural la Fina Albet,a on també s’hi cassa amb Manuel Martínez Pleguezuelos. Jesus havia sigut el Cap dels Disbauxos de Santa Magdalena de Canyelles. Puntal de tota activitat humana i pastoral durant els anys del meu servei rectoral a Santa Magdalena de Canyelles. Jesus lidera també, junt amb tota la Família Tarda, l’anada de Canyelles a Barcelona, amb el Drac i Ball de Diables inclòs, per assistir a la Pressa de Possessió de Mn. Tort com a rector de Santa Maria del Mar de Barcelona.















Casament de Juli Avilés i Llorenç Prat Vidal, a Canyelles el 10 de juny de 1973.