Pregó de Festa Major

A continuació, el pregó en català. En castella, més endavant o fent clic en aquest enllaç - CASTELLANO. En anglès, en aquest aquest altre apartat - ENGLISH.

BREU HISTORIA DE LA RELACIÓ I COL•LABORACIÓ MUTUES DEL BARRI I SANTA MARIA DEL MAR .
PREGO DE LA FESTA MAJOR, 13 -09-2008


Quin goig trobar-me entre vosaltres, amb qui visc des de que vareg ser nomenat rector de Santa Maria del Mar!. Entre vosaltres he passat els millors moments de la meva vida i també els més tristos, com es ara la mort de la meva mara i, recentment, de la meva germana Maria Antònia que encarà assistí, feliç, a aquest sopar l`any passat 2007. La meva estada entre vosaltres volgué posar-se al servei de tots, i gaudeixo quant per els carrers del nostra Barri ens trobem sovint. Gracies, sempre, també als tres mil que signareu demanant que continués com a rector de Santa Maria del Mar. Gracies, especialment avui, a la Junta de Festa Major del Barri de la Ribera que m`oferís prendre part, també aquest any 2008, en les nostres festes, més encara per pronunciar-hi el pregó.

¡Què bé es viu quant hom troba el recolzament de tants!. No puc menys que recordar la bona relació mantinguda amb els regidors de Ciutat Vella : Sr. Cernuda, Dr. Clos, Dr. Cases, Sr. Duarte Fusté, la Sra. Cati Carreras, el Sr. Carles Martí i amb l`actual regidora la Sra. Etziar González , valorada i estimada. També amb els alcaldes de Barcelona : el Sr. Pascual Maragall, el Dr. Joan Clos i ara el clarivident i dialogant Sr Jordi Hereu que en aquesta festa es troba representat per el Sr. Carles Martí, primer Tinent d`Alcalde, de qui hom valora la seva profunditat de pensament.

Constatem, també, la bona sintonia, i col•laboració permanent, amb la Plataforma d`Entitats de la Ribera presidida per el Sr. Emili Cota, prohom del Barri que s`ha guanyat nom i prestigi per la seva llarga historia i dedicació . També recordo el bon tracte constant amb els membres de la Comissió de Festes, que, presidida per el mateix , es conforma de noms tant destacats i coneguts com el Sr. Francesc Mingo.

La relació amb tots els expressats personatges polítics i social, no fou de simple protocol. Molts d`ells formaren part del Patronat de Santa Maria del Mar que donà peu a la restauració integral del templa, el Dr. Clos, entre d`altres. Alguns d`ells foren, també, membres actius del Consell Pastoral de Santa Maria del Mar com el Sr. Cota i el president de l`Associació de Veïns, etc. etc.

En aquest context s`anaren fent, pràcticament, totes les coses tant de caire religiós, com social. Per etjemple: la sala de jocs per els joves, nois i noies, amb billar, futbolins, pim-pom, biblioteca, televisió etc. L`Escola de Música i Escolania de Santa Maria del Mar formada per nenes i nens del barri amb professors diversos, de solfeig, piano, violí etc. -El director de la Caixa de Pensions del c/ Montcada encara em recordava com romanen moltes de les llibretes d`estalvi obertes per la Parròquia per els escolans-. El mateix Sr. Cota junt amb el Sr. Josep Caparros regalaren a l`Escolania 10 violins.

L`Escolania de Santa Maria del Mar fou l`alegria de la parròquia i del Barri. El seu nivell fou tant alt que fins i tot fou contractada varies vegades per cantar a la missa de Sant Jordi de la Generalitat, oferint, després en el dinar, un concert ben aplaudit. També actuà, moltes vegades, en Casaments. L`Escolania amb la seva Escola de Música constituí una obra social de primer ordre i un element valiosíssim per les celebracions parroquials. Era ella, i la Capella de Música, els protagonistes del cant, el celebrant presidia, sense figurar massa, amb els nervis inherents a congregacions en les que en el presbiteri no hi cabia ningú més...


En lo musical no puc pas oblidar-me de la ja citada prestigiosa Capella de Música de Santa Maria del Mar formada i dirigida per el Sr. Enric Gispert, Mestre de Capella amb nomenament del mateix Sr. Cardenal Arquebisbe de Barcelona Dr. Narcís Jubany, que tant estimà, també, Santa Maria del Mar oficiant en ella, moltes vegades, àdhuc ja retirat. Tots aquets fets, expliquen que les celebracions religioses, abans del boom turístic, omplissin el templa de gom a gom. No sols el Nadal, amb el cant de la Sibil•la, com el mateix 15 de`agost, festa patronal de la Basílica, amb el Petit Retaule. ¿Recordeu que em dos festivitats el sol del temple s`omplia d`espígol?. No, no era obstacle la catifa, que sols es posava en els casaments i es treia després. Santa Maria del Mar es tant més acollidora quant menys obstacles hi ha per gaudir de la mateixa pedra neta del seu sol, també amb els bancs reduits als mínims necessaris per les celebracions ordinàries.

Citàvem, abans, el Patronat. Gracies a les seves gestions amb el Banc Hispà Amèrica i amb la Generalitat, es firma amb la parròquia un ampli conveni de restauració integral de tot el templa, els cinc taulats, les façanes i els vitralls. Tot es va anant realitzant, restant, però encara, més de 30 claus de volta de les naus laterals.

En aquest camp, no podem deixar de recordar el vitrall commemoratiu dels Jocs Olímpics de Barcelona 92, obra del reconegut artista Sr. Josep Fernández Castrillo, realitzada per la Fundació Centre del Vidre de Barcelona, dirigida per la Sra. Pilar Muñoz. Un fet d`aquesta embergadura i cost necessitava més que la simple idea. Gracies al Sr. Emili Cota, al Ajuntament, i d`altres, es pogué portar a terme. El dit vitrall es, junt amb la rossana, el més fotografiat i admirat per els turistes que visiten el temple.

El plan final concebut per el Barri, Sr. Castrillo, Sra. Pilar Muñoz etc., era que la capella, en finestra abans tapiada, a on es situà el vitrall, es dediqués a Barcelona. Es projectà col•locar-hi una rèplica de la tomba de Santa Eulàlia, quin original es troba en el Museu Arqueològic de Monjuic, l`imatge de Santa Eulàlia, obra del escultor Mares, i un panell explicatiu del vitrall amb el nom del autor, les explicacions de la seva mateixa obra, els noms que conté etc. A més, per unir el Barri i Parròquia, es projectà la Confraria de Santa Eulàlia formada, tant per els membres promotors de tant important gesta, com de totes les entitats religioses i civils del Barri i de la Ciutat. No era pas aquesta una idea agosarada, jo mateix vareg promoure i constituí les confraries del Bacallà, i de la Mara de Déu de l`Oliva.

Sense la comunió amb els veïns de tota ideologia i condició, qualsevol parròquia, sobre tot Santa Maria del Mar, “hic et nunc”, no es viable com a centre ni religiós ni social. Tot rector arriba a un lloc, que existia abans, i que continuarà després d`ell. S`ha de posar al servei tant de l`historia pesada com de la realitat present, defugint de tot innecessari protagonisme personal. Una sola pedra no feu Santa Maria del Mar sinó la suma de mils... L`historia de Santa Maria del Mar, escrita per mi, finançada per la Fundació Uriach. ens ho recorda.

Molta de gent del Barri volgué fer-se present en les diverses activitats, antigues i noves, de la parròquia, informant, col•laborant. Es gracies a questa implicació que ens varem entera de la voluntat de la Sta. Rosita Nonell, manifestada a moltes persones, de que deixava el seu pis de 200 metres quadrats, més els baixos de 200 metres quadrats, 400 en total, situats en el C/ Canvis Nous nº 1, fent cantonada amb la plaça de Santa Maria, per Residencia d`Ancians del Barri. Al morí, no s`ens deia res, fins que acudiren a mi varies senyores, entre elles la Sra. Maria Victòria Franco, informant-me`n. Vareg demanar que m-ho posessin per escrit... Presentades les cartes als hereus..., finalment es feu l`escriptura pública de donació dels dits pis i baixos, i un magatzem del c/ Canvis Vells.

Al mateix context es deuen també, molts altres fets importants. El magnífic orgue, provinent de Vic, que en conveni signat per mi, sota el guiatge, entre d`altres i sobre tot del Sr. Enric Gispert, es una magnífica realitat. Si llegiu el text del conveni veureu com quest orgue es tant per l`us del culte com del Barri.

L`antic rellotge mecànic no parava de tenir averies, fou llavora’ns quant, recent finada l`estimada Sra. Maria Güell, els Srs. Emili Cota i Josep Caparros, en recordança d`ella, finançaren el rellotge electrònic, adaptant-se les transmissions a les dugués campanes dels quarts i hores. El mateix alcalde, Sr. Pascual Maragall, presidí la benedicció del nou rellotge amb companyia de molts feligresos.

Amb l`ajut de confraries, i demés, ja s`havien restaurat i electrificat les cinc campanes de l`espadanya, amb motors nous. Les campanes tocades en moments i hores oportunes, i festes, tant religioses com cíviques, ajuden a l`alegria de tots. Els tocs i sons dels campanars han de ser consensuats, rebuts com quelcom propi de tots, cal que ajudin a la convivència.

Aquesta Festa Major del Barri de la Ribera també mantení una forta relació amb Santa Maria del Mar. El diumenge els membres de la Junta de Festes, en ple, presidiren la missa major, de les 13 hores, des de dalt del presbiteri. S`havia preparat el llistat de tots els habitants del Barri, que havien mort durant l`any, i, un per un, eren recordats des de l`ambó, molts dels seus familiars hi eren presents. L`Escolania i la Capella de Música actuaven. Al finalitzar l`acte els components de la Junta entraven a la sacrista, - llavora’ns sempre oberta a tothom -, i teníem el goig de parlar amb gran familiaritat; algunes fotografies de l`acte, fetes per Paco Muñoz, i moltes d`altres, les podeu veure en la meva Web : santamariadelmartort.es.
Acabo, si be hom quasi mai pot assolir l`estimació general, us dic, de veritat, que us tinc i tindré tots a dins del cor, també a Santa Maria del Mar. ¡Gracies!

Mn. Francesc Tort Mitjans

 

A continuació es pot llegir també en castellà:

 

"¡Qué alegría encontrarme entre vosotros, con quien vivo desde que fui nombrado rector de Santa María del Mar! Entre vosotros he pasado los mejores momentos de mi vida y también los más tristes, como son la muerte de mi madre y, recientemente, de mi hermana María Antonia que asistió, feliz, a esta cena el año pasado 2007 . Mi estancia entre vosotros quiso ponerse al servicio de todos y disfruto cuando por las calles de nuestro Barrio nos encontramos a menudo. Gracias, siempre, también a los tres mil que firmásteis pidiendo que continuara como rector de Santa María del Mar. Gracias, especialmente hoy, a la Junta de Fiesta Mayor del barrio de la Ribera que me ofreció tomar parte, también este año 2008, en nuestras fiestas, más aún para pronunciar el pregón.

¡Qué bien se vive cuando se encuentra el apoyo de tantos! No puedo menos que recordar la buena relación mantenida con los concejales de la ciudad vieja: Sr. Cernuda, Dr. Clos, Dr. Cases, Sr. Duarte Fusté, la Sra. Cati Carreras, el Sr. Carles Martí y con la actual concejala Sra. Etzio González, valorada y querida. También con los alcaldes de Barcelona: el Sr. Pascual Maragall, el Dr. Joan Clos y ahora el clarividente y dialogante Sr. Jordi Hereu, que en esta fiesta se encuentra representado por el Sr. Carles Martí, primer Teniente de Alcalde, de quien se valora su profundidad de pensamiento.

Constatamos, también, la buena sintonía, y colaboración permanente con la Plataforma de Entidades de la Ribera presidida por el Sr. Emili Cota, prohombre del barrio que se ha ganado nombre y prestigio por su larga historia y dedicación. También recuerdo el buen trato constante con los miembros de la Comisión de Fiestas, que presidida por el mismo se conforma de nombres tan destacados y conocidos como el Sr. Francesc Mingo.

La relación con todos los expresados personajes políticos y sociales no fue de simple protocolo. Muchos de ellos formaron parte del Patronato de Santa María del Mar que dio pie a la restauración integral del templo, el Dr. Clos, entre d`altres. Algunos de ellos fueron, también, miembros activos del Consejo Pastoral de Santa María del Mar como el Sr. Cota y el presidente de la Asociación de Vecinos, etc. etc.

En este contexto se fueron haciendo, prácticamente, todas las cosas tanto de carácter religioso, como social. Por ejemplo: la sala de juegos para los jóvenes, chicos y chicas, con billar, futbolines, pim-pom, biblioteca, televisión etc. La Escola de Música y Escolanía de Santa María del Mar formada por niñas y niños del barrio con profesores diversos, de solfeo, piano, violín etc. El director de la Caja de Pensiones de la c / Montcada todavía me recordaba como permanecen muchas de las libretas de ahorro abiertas por la Parroquia para los escolares. El mismo Sr. Cota junto con el Sr. Josep Caparros regalaron a l`Escolania 10 violines.

La Escolania de Santa María del Mar fue la alegria de la parroquia y del Barrio. Su nivel fue tan alto que incluso fue contratada varias veces para cantar en la misa de Sant Jordi de la Generalitat, ofreciendo después del almuerzo un concierto bien aplaudido. También actuó muchas veces en bodas. La Escolania con su Escuela de Música constituyó una obra social de primer orden y un elemento valiosísimo para las celebraciones parroquiales. Era ella, y la Capilla de Música, los protagonistas del canto. El celebrante presidía, sin figurar demasiado, con los nervios inherentes a congregaciones en los que en el presbiterio no cabía nadie más...

En el musical no puedo olvidarme de la ya mencionada prestigiosa Capilla de Música de Santa María del Mar formada y dirigida por el Sr. Enric Gispert, Maestro de Capilla con nombramiento del Sr. Cardenal Arzobispo de Barcelona Dr. Narcís Jubany, que tanto ama, también, Santa María del Mar, oficiante en ella muchas veces, aunque ya retirado. Todos estos hechos explican que las celebraciones religiosas, antes del boom turístico, llenaran el templo. No sólo la Navidad, con el canto de la Sibila, también el 15 de agosto, fiesta patronal de la Basílica, con el "Petit Retaule". El templo se llenaba y no, no era obstáculo la alfombra, que sólo se ponía a las bodas y se sacaba después. Santa María del Mar es tanto más acogedora cuanto menos obstáculos hay para disfrutar de la misma piedra limpia del suelo, también con los bancos reducidos a los mínimos necesarios para las celebraciones ordinarias.

Citábamos, antes, el Patronato. Gracias a sus gestiones con el Banco Hispano América y con la Generalitat, se firmó con la parroquia a un amplio convenio de restauración integral de todo el templo, los cinco tejados, las fachadas y las vidrieras. Todo se ha ido realizando, restante, todavía, más de 30 claves de bóveda de las naves laterales.

En este campo, no podemos dejar de recordar la vidriera conmemorativa de los Juegos Olímpicos de Barcelona 92, obra del reconocido artista Josep Fernández Castrillo, realizada por la Fundación Centro del Vidrio de Barcelona, dirigida por la Sra. Pilar Muñoz. Un hecho de esta envergadura y coste necesitaba más que la simple idea. Gracias al Sr. Emili Cota, en el Ayuntamiento, y a otros, se pudo llevar a término. Dicha vidriera es, junto con la roseta, lo más fotografiado y admirado por los turistas al visitar el templo.


El plan final concebido para el barrio, Sr. Castrillo, Sra. Pilar Muñoz etc., era que la capilla, en ventana antes tapiada donde se sitúa el vitral, se dedicara a Barcelona. Es proyectó colocar en él una réplica de la tumba de Santa Eulalia, cuyo original se encuentra en el Museo Arqueológico de Montjuïc, la imagen de Santa Eulalia, obra del escultor Mares, y 1 panel explicativo de la vidriera con el nombre de el autor, las explicaciones de la misma obra... Además, para unir el barrio y Parroquia, se proyectó la Cofradía de Santa Eulalia formada, tanto por los miembros promotores de tan importante hazaña, como de todas las entidades religiosas y civiles del barrio y de la ciudad. No era esta una idea atrevida, yo mismo promoví y constituí las cofradías del Bacalao, y de la Virgen de la Oliva.

Sin la comunión con los vecinos de toda ideología y condición, cualquier parroquia, sobre todo Santa María del Mar, "hic et nunc", no es viable como centro ni religioso ni social. Todo rector llega a un lugar, que existía antes y que continuará después de él. Se ha de poner al servicio tanto de la historia pasada como de la realidad presente, rehuyendo de todo innecesario protagonismo personal. Una sola piedra no hace Santa María del Mar sino la suma de miles ... La historia de Santa María del Mar, escrita por mí y financiada por la Fundación Uriach, nos lo recuerda.

Mucha gente del barrio quiso presentarse en diversas actividades, antiguas y nuevas, de la parroquia, informando, colaborando. Es gracias a estas implicaciones que supimos de la voluntad de la Sta. Rosita Nonell, manifestada a muchas personas, que dejaba su piso de 200 metros cuadrados, más a los bajos de 200 metros cuadrados, 400 en total, situados en la C / Canvis Nous nº 1, esquina con la plaza de Santa María, por la residencia de ancianos del barrio. Al morir no se dijo nada, hasta que acudieron a mi varias señoras, entre ellas la Sra. Maria Victoria Franco, informándome. Pedí que me lo pusieran por escrito ... presentadas las cartas los herederos ..., finalmente se hizo la escritura pública de donación de los citados piso y bajos, y 1 almacén de la c / Canvis Vells.

All mismo contexto se deben también muchos otros hechos importantes. El magnífico órgano, proveniente de Vic, que en convenio firmado por mí, de la mano entre oltros y sobre todo del Sr. Enric Gispert, es una magnífica realidad. Si se lee el texto del convenio se verá como ste órgano es tanto para el uso del culto como del barrio.

El antiguo reloj mecánico no paraba de tener averías, fue entonces cuando, recientemente fallecida la querida Sra. Maria Güell, los Sres. Emili Cota y Josep Caparros, en recuerdo de ella, financiaron el reloj electrónico, adaptándose las transmisiones a las campanas de los cuartos y horas. El propio alcalde, Sr. Pascual Maragall, presidió la bendición del nuevo reloj en compañía de muchos feligreses.

Con la ayuda de cofradías y demás, ya se habían restaurado y electrificado las cinco campanas, con motores nuevos. Las campanas, tocadas en momentos y horas oportunas, y en fiestas tanto religiosas como cívicas, ayudan a la alegría de todos. Los toques y sonidos de los campanarios deben ser consensuados, recibidos como algo propio de todos y es necesario que ayuden a la convivencia.

Esta Fiesta Mayor del Barrio de la Ribera también mantiene una fuerte relación con Santa María del Mar. El domingo los miembros de la Junta de Fiestas, en pleno, presidieron la misa mayor de las 13 horas desde lo alto del presbiterio. Se habían preparado el listado de todos los habitantes del barrio que habían muerto durante el año, y uno por uno eran recordados, muchos de sus familiares estaban presentes. La Escolania y la Capilla de Música actuaban. Al finalizar el acto, los componentes de la Junta entraban en la sacristía, entonces siempre abierta a todos, y teníamos el placer de hablar con gran familiaridad; algunas fotografías del acte, hechas por Paco Muñoz, y muchas otras, se pueden ver en mi web: santamariadelmartort.es.
Termino, aunque casi nunca se puede alcanzar la simpatía general, os digo, de verdad, que os tengo y tendré a todos dentro del corazón, también en Santa María del Mar. ¡Gracias!"

Es pot llegir aquest pregó en anglès en l'apartat destinat a aquest idioma a la web. Es pot accedir directament en aquest enllaç.

Parlant ara de vitralls no podem deixar de recordar i ponderar el vitrall commemoratiu dels Jocs Olimlimpics de Barcelona 92, amb la magnífica obra del vitrall del Sr. Josep Fernandez Castrillo que amb la relació directa del Barri amb l`Ajuntament de Barcelona abanderat, també en aquest cas, per el Sr.Cota i el Centre Municipal del Vitrall ,va ser una realitat. El vitrall dels Jocs Olímpics es un dels més admirats i fotografiats per els turistes encara que, al no haver-se complert, després, el comprimís de posar-hi un panell explicatiu i de completar la capella amb la rèplica de la tomba de Santa Eulàlia i la seva imatge, com s`havia projectat, com una capella dedicada a Barcelona, resta encara aquest compromís de la parròquia amb el Barri i, per lo tant, els turistes no poden, tots, identificar el vitrall amb els jocs olímpics.

També a causa del compromís i col•laboració del Barri, llavora’ns amb el Sr. Enric Gispert al front, com a Mestre de Capella de San ta Maria del Mar, es firmà també el conveni de restauració i col•locació del Orgue originari del convent dels trinitaris de Vic, de finals i principis dels segles XVII-XVIII. Una autèntica joia obtinguda gracies a la vostra col•laboració, per el culte de la Parròquia i per l`esplai musical del Barri de la Ribera l`autèntic propietari.

Son tantes les coses aconseguides per l`acció directa del Barri i de les seves institucions que, per acabar no puc deixar de recordar com davant del funcionament irregular del rellotge antic, s`en va instal•lar un d`electrònic, donació, ofrena en memòria de la Sra. Maria Güellper mitjà dels Srs. Emili Cota i Josep Caparrós y també l`electrificació de les cinc campanes del espadanya que, tocades en moments, hores i festes oportunes, eren, (ara no sonen) l`alegria de molts.

Moltes coses hem de deixar de recordar, però no em semblaria be, finalment, i amb això acabo, oblidar-me de la donació del pis i botiga de la Sta. Rostia Nonell per Residencia d`Ancians del Barri. El fet s`esdevingué així, al morir la Sra. Rosita Nonell, moltes persones del Barri, entre elles la Sra. Franco i alguns dels que viuen en el mateix immoble del C. Canvis Nous, nº 1, em vingueren a recordar i