La Mercè
|
Simultàniament
a La Mercè, Mn. Tort també celebra a la
Barceloneta. Es poden veure videos i informacions sobre
la Barceloneta en aquest enllaç. Es poden llegir homilies de Mn. Tort, de les misses celebrades a La Mercè i d'altres, al facebook de Mn. Tort i en aquest enllaç A continuació es pot veure
aquesta relació de misses de Mn. Tort a La Mercè,
com una mostra de les seves celebracions. Es poden veure
moltes més
al
facebook de Francesc Tort, fent clic aquí.
L'Església de Barcelona, ciutat i archidiócesis, celebra avui el patronatge de la Mara de Déu de la Mercè, des de que el papa Pius IX, l`any 1868, prèvia sol·licitud cívica i religiosa, eixís la proclamés. Ben aviat, després del concili ecumènic d'Efes, l’any 431, es dona un fort i dilatat increment de la devoció i advocacions marianes. Molts temples i llocs de culte, erigits popularment per venerar, primer, a algun màrtir local, passaren a prendre el nom de Maria, la Mara de Déu, mara de l`Església, mara, també, i força d’aquells que donaren llur vida en defensa de la fe i confessió al Fill de Maria, Jesús, el Senyor. En un principi la devoció e entronització
del culte a la. A mida que el coneixement i profundització teològics i mariológics de Maria anà creixent, com aquell que recrea una situació i l`enquadra o encarna en la seva pròpia historia, es comensa a mirar e invocar a Maria, com a Mara, a cada casa, a cada lloc, a cada pàtria. Primer a Europa, com més tard a Amèrica, el poble cristià dona carta de naturalesa a Maria: A Catalunya, al Aragó, a Barcelona, a Valencia, a Polònia, a Mèxic, a Veneçuela etc. Sorgiren les advocacions i devocions de Montserrat, del Pilar, de la Mercè, Desemparats, Chestocova, Guadalupe, Chiquinquirá etc. El patronatge de la Mara de Déu de la Mercè, sobre la ciutat i diòcesis de Barcelona, es un fet contemporani que arrela en l’edat mitjana. Barcelona experimentà un fort i progressi u creixement de la devoció a la Mara de Déu de la Mercè a partir del segle XIV. Maria, sota el títol maternal de la Mercè, fou, primer, patrona de l’ordre Mercedària erigida per aconseguir la redempció dels captius de la moreria. L’orde de la Mercè fou fundada per el rei Jaume I, sant Pere Nolasc i sant Raimon de Penyafort, amb la col·laboració, també, entre d`altres, de Maria de Cervelló, seguint una singular inspiració divina. Maria escoltà el clam de les mares, esposes i fills d’aquells mariners que, en l’època de la màxima influencia comercial i política de Catalunya, eren secuestrats a alta mar, en espera de rescat, i portats a les cruels presons del nord de l`Africa, en territori on en els primers segles del cristianisme s`erigiren diòcesis com la d`Hipona servida per Sant Agustí... Allunyats, com estem, de les circumstancies de temps i espai que inspiraren la fundació de l’ordre Mercedària, Redemptora de Captius, ens podria costar quelcom entendre la devoció creixent i floreixen de Barcelona, i àdhuc de tota la Mediterrània, a la Verge de la Mercè.
L’ordre Mercedària, amb organització i gestions diverses, pagava el rescat exigit, i molts podien, gracies a aquesta acció alliberadora, retornar a la seva llar, ciutat, pàtria, família amb una experiència dramàtica que estimulava a tots la mes fervent devoció i acció de gràcies a Nostra Sra. de la Mercè. Barcelona erigí en el segle XIV un temple gòtic, construint en temps simultani a l`actual Catedral i Santa Maria del Mar. Al resultar massa reduint per congregar-hi als fidels devots i agraïts a la Verge, a mitjans del segle XVIII, partint del primer temple, es construí l`actual basílica de la Mara de Déu de la Mercè. Intensificada, dia a dia, la devoció barcelonesa a la Mercè, com queda dit, Pius IX, l’any 1868, la proclames Patrona de la Ciutat i de la Diòcesis. El 21 d’octubre de l888, any de l`Exposició Internacional, el bisbe Jaume Català, coronava a la Verge en el seu Santuari amb joia, entregada, en nom de la ciutat, per el batlle, el Dr. Rius i Taulet. “Princesa de Barcelona, protegiu nostra ciutat”, canten els goigs de la Mercè amb lletra de Mn. Jacint Verdaguer i música de Lluís Millet. L`ordenació política i social d’una ciutat gran com Barcelona, es cosa ben difícil. Partint del principi natural de que l`efecte no pot superar la causa, està ben clar que tots els seus habita’ns, tant els que ens regeixen amb autoritat, com els que hi vivim, som, col·legialment, responsables del progrés de la ciutat. La casa, es diu, es construeix amb els materials que hom te a ma, de que es disposa. Els paletes som tots nosaltres, els de dalt i els de baix. A tos ens cal ser responsables. No carregar sobre els altres lo que, potser, cada un pot fer.
Missa
en l`Aniversari del Sr. Manuel Bellsolell Coma al Santuari
de la Mercè de Barcelona. 1-HOMILIA: El nostre estimat germà, Manel Bellsolell Coma que us alliçonà amb el seu etjemple de creient, d`espòs, para i avi durant tota la seva vida, el 25 de gener del any passat, 1918, va ser cridat d`aquest mon al Pare. Ni en els mesos en que estigué malalt deixar de viure amb esperança humana i cristiana... A partir dels meus vincles vilanovins amb Blanca Rosich, la seva esposa, tingué, sient rector de Sant Pau del Camp de Barcelona des de 2008, el privilegi de participar en esdeveniments feliços en els que Manuel Bellsolell Coma hi estigué joiosaament present: Els batetjos de Patrick el 20 de juny de 2009; de Bruno el 16 d`octubre de 2010; del Àlex el 15 de juliol de 2012. El nostre estimat Manel pogué també
conèixer personalment a la seva última neta
l`Alba quin bateig es va retresar precisament a causa de
la malaltia i mort del Manel, fins el 21 de juliol de 1918
administrat també per mi a Sant Pau del Camp. Aquest fet real, de viure com a forasters, lluny del Senyor, ens fa enyorar la Pàtria... Una enyorança que radica en manca de coneixements... emigrants... En el transit, sient tots immigrants, sols podem viure de la Fe. El fet de viure com lluny de casa, com emigrants, explica el dubte, i en conseqüència, la recerca, i, oh hi da la troballa que l lliga amb l`evangeli pasqual en el que Sant Lluc.(Diumenge tercer de Pascua Luc. 24, 13-35) ens relata com els dos deixebles de Jesús, desconfiant de la Resurrecció del Senyor, havien deixat el Cenacle i retornaven al seu poble a Emaus... Esperaven... Alguns diuen que s`els ha aparegut..., però a ell, no l`han vist En el Camí Jesús mateix es feu trobadís, els obrí els ulls, els il·luminar...:Els deixebles preguen al Senyor que els ha acompanyat... “Queda’t amb nosaltres, que ja es fa tard i el dia ha començat a declinar”... "Quedat amb nosaltres"...Viure de la fe costa. El dia neix i declina... La nostra mateixa intel·ligència lliure ens permet dubtar de la Resurrecció, dubtar de la vida eterna i creure, o no, a consciencia... L`intel·ligent dubte a partir de la seva intel·ligència; l`ignorant dubte a partir de la seva ignorància. El nostre cor, però, no gaudeix, ni reposa en el dubte... Així com els peixos, en general, sols poden viure dins l`aigua, nosaltres, els humans, sols podem moure’ns, amb certa facilitat, en el context de lo material, de lo corporal... Però, tot hi ser eixís, la nostra mateixa raó pot processar preguntes... i respostes... i, amb l`ajut de la gràcia, que no ens falta, portar-nos a descobrir, com ho feren els d`Emaus, a Jesús, al Senyor, el Ressuscitat, la nostra esperança, la nostra alegria...
"Quant s`ens desfà aquesta casa terrenal en trobem una altra eterna al Cel": El Dogma de la Comunió dels Sants. L`estimat Manel, pare avi, familiar, amic, a traves del encoratjador Dogma de la Comunió dels Sants continuarà la nova relació, espiritual, però real, amb vosaltres... Seguirà present en vostres vides, una presencia operativa, intercessora, eficaç... Comunió font de gracies, augment de Fe, d`ajut en les tasques de la vostra vida familiar i professional, també, en seguit el seu exemple excel·lint, com ell i la Blanca, en l`art de les arts: Educar...
3-NÉTS DE LA FAMÍLIA BELLSOLELL-ROSICH;
PONCELAS. PLEGUEZUELOS.BATEJATS A SANT PAU DEL CAMP PER
EL RECTOR DR. FRANCESC TORT |
