Albert Taulé i Viñes

Crònica del Funeral de Mn. Albert Taulé i Viñes

Mn. Taulé, al poc temps d`exercir com a rector de Santa Maria del Mar caigué greument malalt amb una infecció a un genoll que l`obligà, primer, a dir missa assentat, i després, en una segona recaiguda, a romandre uns cuatre mesos en el llit de la nova rectoria, això es, l`edifici que la Sra. Rosita Nonell va cedir a Santa Maria del Mar per erigir-hi una residencia d`ancians. Durant aquest temps portà, administrà, des de el llit, la parròquia. Passats uns anys, a finals de 2006, l`enfermetat del genoll tornà a aparèixer amb gran virulència . Abans de Nadal fou internat amb estat molt greu, terminal. Passà els últims tres mesos de la seva vida amb diàlisis, respiració assistida, alimentació amb sonda...El mateix Sr. Arquebisbe, Mons. Dr. Lluís Martínez Sistach, casualment del mateix curs de Mn. Taule i ordenats junts, li administrà la santa Unció.

El dissabte dia 24 de març de 2007 Mn. Taulé moria. La noticia es donà ja en l`única missa que se celebrà, com també en les tres minses del diumenge. S`informà que el funeral tindria lloc el dimarts dia 27 i que el cos de Mn. Taulé romandria exposat a la cripta des de del diumenge dia 25 a les 6 de la tarda fins el mateix dia 27.

El dimarts dia 27 hom podria haver esperat una basílica plena de gom a gom especialment de feligresos de Santa Maria del Mar. El temple, al marge dels turistes casuals, quedà a mitja entrada. A mes dels assistents provinents de la pròpia família de Mn. Taule i dels altres destins pastorals on exercí el seu ministeri, el nombre de feligresos de la pròpia Santa Maria del Mar no foren molts. Hi havien, si, els prohoms d`algunes confraries canònicament erigides a Santa Maria del Mar especialment invitats a assistir-hi corporativament.

La manca de persones del Barri contrastà amb la gran quantitat de sacerdots que concelebraren : condeixebles dels diversos cursos per els que passà, jo un d`ells, amics diversos i sobre tot la plana major de “L`Unió Sacerdotal”.

El Sr., que Traserra senyelà, des de 1990, per acompanyar a Mn. Taulé, (en el marc de la segona conspiració, encara que els dos no arribaren, efectivament, a Santa Maria del Mar fins 1997 al concluir, oficiosament, la tercera conspiració), organitzà sol el funeral. Sense cap expectació exterior, els sacerdots sortiren amb el fèretre per la porta del passeig del Born, i, passant per el carrer de Santa Maria, entraren per la porta principal.

El Sr. Arquebisbe presidí l`Eucaristia i predicà l`homilia recordant els lligams propis amb Mn. Taulé, amb la seva mara Dolors Viñes, qui, casualment, en la seva pressa de possessió a Tortosa, havent sofert ella un infart, hospitalitzada, fou visitada per el, ara, Sr. Arquebisbe de Barcelona, morint el mateix dia.

Abans de la conclusió el rite funerari, el diaca llegí un “currículum vitae” de Mn. Taulé reduït, quasi únicament, als aspectes musicals des de jove: sardanes, reconeixements, edicions de la seva producció etc. Hom pogué lamentà , però, la manca de tot programa musical adient al funeral d`un music. Els cants escollits no foren els propis de la missa de difunts, ni l`organista fou el titular. Ni es va cantar, el “In Paradisum”.

Un servidor, Mn. Francesc Tort, no podia esperar que , de fet, en amplis sectors populars del Barri, corres la noticia de que el que havia mort era jo. No en va la gent, desconeixedora del abast dels intríngulis e interessos clericals, no podia mai pensar que hagués sigut destituït, per altra banda no han deixat mai de veurem per els carrers, a mes d`anar jo cada dia, privadament, a Santa Maria del Mar. Entre les varies anècdotes que em succeïren en els dies següents, destaca el de una veïna del c/ Assaonadors que, al veurem, per poc es desmaia assegurant que la, la, la ... tots li havien dit que jo, “el rector de santa Maria del Mar”, havia mort a més de altres fets de similar estil.

En la missa del 11 de Setembre es va fer un breu recordatori de Mn. Taulé en la fulla dels cants, però no en el moment dels difunts, -moment en el que tampoc es va recordar al P. Lluís Maria Xirinacs i Damians, que havia concelebrat algunes vegades amb mi en les misses de la Diada dels anys 1985-88, en la mateixa Santa Maria del Mar , i que, pocs dies abans , el dijous 16 d`agost, havia sigut objecta, també a Santa Maria del Mar, de la missa funeral, de cos present, més multitudinària i més sentida que mai s`hagi vist en els últims temps.

 

Santa María del Mar continua con el programa de conciertos, una semana si y la otra también, según convenios iniciados por Mn. Albert Taulé cuando se destruyó la Sacristía para poder construir los Waters para cumplir con los requisitos de La Sala de Conciertos-Santa María del Mar